Com s'ha de seure correctament al vàter per poder evacuar en les millors condicions? Tal com recull Europa Press, la metge Giula Enders, en el seu llibre La digestión es la cuestión, tracta aquest assumpte recordant l'b.

Aquest metge va fer un estudi amb una trentena de persones per veure quina era la millor manera de fer l'evacuació diària en tres posicions diferents. Els proposava tres maneres: en un vàter normal asseguts, en un vàter petit asseguts i ajaguts amb un gran esforç, i a la gatzoneta (arronsant les cames de manera que les natges toquin els talons) i l'aire lliure.

Segons aquest estudi, a la gatzoneta els participants van tardar una mitjana de 50 segons i ho van valorar com una experiència d'evacuació completa. Pel que fa als asseguts, van tardar una mitjana de 130 segons i no ho valoren com un èxit total.

Enders assegura que això es deu al fet que quan s'està assegut, l'aparell d'oclusió intestitnal no està concebut per obrir totalment "l'escotilla". "Hi ha un múscul que, quan estem asseguts o drets, subjecta l'intestí com un llaç i l'estira en una direcció formant un replec. Aquest mecanisme suposa una prestació addicional per als altres esfínters", especifica.

En la posició a la gatzoneta, "l'intestí es mostra recte, cosa que permet evacuar-ho tot". De fet, asseure's a la gatzoneta és la nostra posició natural per evacuar des de temps ancestrals. El vàter va arribar el segle XVIII.

I doncs, com ho hem de fer? Amb tot plegat, des de la Fundació Espanyola d'Aparell Digestiu sostenen que la postura idònia a l'hora de defecar és "una postura facilitaria", asseguts a la tassa del vàter, a la gatzoneta: "Cal alçar els peus per apropar els genolls al ventre". També cal tenir temps i el lloc ha de ser privat, net, còmode i càlid.