Simona Levi (Torí, 1966) és una experta en noves tecnologies i en el seu impacte en la vida quotidiana. Impulsora de les plataformes ciutadanas Xnet, FCForum, 15MpaRato i el Grup Ciutadà contra la Corrupció, Levi acaba de publicar el llibreDigitalització democràtica (Raig Verd). Directora de teatre, codirigeix el curs de postgrau en Tecnopolítica i Drets a l'Era Digital a la Universitat de Barcelona.
Va coordinar l'informe Proposta per una digitalització sobirana i democràtica d'Europa, una iniciativa de l'expresident del Parlament Europeu David Sassoli. Digitalització democràtica és la traslació d'aquell estudi amb una voluntat més divulgativa. En aquesta entrevista, explica els principals perills d'una digitalització sense control.
Expliqui'ns què diferencia una digitalització democràtica d'una que no ho sigui.
El problema que tenim al davant és que estem deixant totes les nostres dades i continguts que generem en uns espais sobre els quals no tenim el control. És com si la nostra agenda, les nostres fotografies personals i el nostre expedient mèdic les portéssim a una altra casa i que, per accedir-hi, no podríem fer-ho directament sinó a través del propietari de la casa, en aquest cas una gran big tech. No sabem què se n'ha fet del nostre material, de les nostres dades, si s'ha eliminat o s'ha aprofitat per algun tipus de processament.
I com podem reaccionar?
Per poder revertir aquesta situació hem de fer servir software auditable, és a dir, software lliure, que és on el codi és transparent.
Assegura en el llibre que, així com l'escriptura i la impremta van facilitar la comunicació entre els éssers humans, també les TIC democratitzen l'accés a la informació. Però l'acció de les big tech està revertint aquesta possibilitat. S'estan convertint en uns intermediaris no desitjats.
Mentre a l'inici d'internet, la xarxa era més lliure, ara s'han anat creant uns altres poders nous, que són aquests grans intermediaris. Hi ha una reintermediació. Com va passar amb el naixement de la impremta i l'aparició dels grans editors.
Estem davant una perillosa reculada de drets?
En un dels últims Consells de Barcelona del 1705, parlem dels anys de la Guerra de Successió, una de les conquestes que es van guanyar va ser el secret de la comunicació. Va ser un dret conquerit. Amb la revolució de les xarxes, hauríem de poder comunicar-nos sense la necessitat de passar per un intermediari. La tecnologia per fer-ho existeix, però resulta que la forma de correu que més utilitzem en aquest moment és gmail, que és un sistema centralitzat. Tota la conversa que podem tenir a través seu queda centralitzat sense el secret de la comunicació. Per això dic que digitalització podria ser diferent, però aquesta reintermediació permet tornar a un control, una centralització que la desintermediació havia permès desmantellar.
El 2018 es va aprovar la Directiva de Protecció de Dades i el Reglament General Europeu de Protecció de Dades de la UE. Què ha fet bé Europa i en què s'estaria perdent el temps?
Europa està reaccionant massa tard. Els legisladors fan tard i la digitalització s'està fent d'una manera no democràtica. Què s'està fent bé? A nivell europeu es percep això i hi ha la pretensió de fer les coses diferent dels Estats Units, posem per cas, que és un campi qui pugui. O de la Xina, que és un supercontrol. La UE vol legislar preservant una digitalització que no infringeixi els drets humans. Les millors lleis en aquest camp s'estan fent a Europa perquè intenten protegir els drets humans. Però d'una manera encara tímida i massa influïda pels interessos de grans corporacions. Això mostra una gran timidesa a l'hora d'actuar.
Posi un exemple que s'entengui.
Una de les coses que s'ha prohibit en la nova llei de serveis digitals és prohibir perfilar nens i nenes.
Perfilar?
Perfilar vol dir utilitzar les teves dades per conèixer el teu comportament de manera que rebis coses que t'atreguin i t'atrapin. Per exemple, si t'agraden els cotxes, que rebis molts imputs sobre automobilisme. Però això mateix no s'ha fet amb els adults. En aquest sentit parlo de timidesa. En el cas dels adults, s'ha prohibit perfilar amb dades sensibles, però en dades generals. Encara ara, si vols fer publicitat a Facebook, pots comprar un target publicitari, posem per cas, de parelles conflictives. Encara hi ha una interferència molt forta en la pròpia intimitat. És un perfilat que s'utilitza molt en política. S'està avançant en la bona direcció, però s'està fent de manera insuficient.
Va impulsar el Pla de Digitalització Democràtica de l'Educació de Xnet des del 2019. Volia crear un programari lliure a les escoles com a alternativa a Google.
Sempre hem dit que el software lliure és important perquè és el que podem auditar. Com un servidor sobirà, que controlis tu, perquè el núvol no és altra cosa que l'ordinador d'algú altre. Per assolir una digitalització democràtica, necessitem entrar als servidors i poder esborrar. Però aquest projecte educatiu es va deixar de costat per la seva complexitat i per la comoditat que suposa que tota la responsabilitat sigui d'una empresa. El que vam fer era utilitzar software lliure ja consolidat, com pot ser Wordpress, simplificar-lo i fer-lo tan utilitzable com les eines de Google. I, per altra banda, unificar tots aquests software lliures perquè funcionin com una única eina.
I com està el projecte fins al moment?
Vam demanar a la Generalitat i l'Ajuntament que fes un pilot i està funcionant en deu centres de Barcelona. De moment, només ho ha fet l'Ajuntament i és essencial la participació de la Generalitat. Vam treballar molt bé amb l'anterior Govern, amb qui ho teníem tot enllestit per fer un nou conveni per incorporar centres de tot Catalunya. Ara estem esperant negociar amb el nou Govern.
El gir a la dreta donat a la UE quin efecte tindrà en la sobirania digital?
En un llibre anterior, Fake you, dèiem que la desinformació recau en les responsabilitats de les institucions perquè el problema no és internet, sinó les grans corporacions, que tenen el pdoer per decantar les converses generals i l'opinió segons els seus desitjos polítics. Ho acabem d eveure als estats Units amb Elon Musk. Això es podria evitar si no fos perquè el segon client de la indústria de la desinformació, els bots, els followers artificials, són els partits polítics després dels influencers. Això a tot arreu.
"S'ha de legislar per impedir la compra artificial de bots i els algoritmes de recomanacions que donen prioritat a discursos d'odi"
Què més e spodria fer en aquest terreny?
Es podria legislar per impedir la compra artificial de bots, els algoritmes de recomanacions basats en perfilat o addictius, que donen prioritat a discursos d'odi, la informació no verificada. La legislació es fixa en el contingut, el que afecta la llibertat d'expressió, i nosaltres el que fem és fixar-nos en el negoci. Quan hi ha un intercanvi de diners al voltant de la informació, aquesta hauria d'entrar en una altra categoria, que no hauria de ser el de la llibertat d'expressió sinó tenir un requisit. No es fa perquè això impacta directament en la polarització política.
Hi ha algun altre aspecte que vulgui afegir?
Que les institucions permetin una digitalització en mans de grans corporacions internacionals acaba destruint l'ecosistema d'emprenedoria digital, on hi ha molt de talent però que no poden competir perquè no s'han fet licitacions públiques i no es permet que entri en joc un teixit més local i proper.
Les pimes del sector.
És així, s'impedeix que un sector de gran futur pugui tenir un altre recorregut. Això es fa amb un mal ús i un ús il·legal de les licitacions. No es deixa espai a les pimes del sector mitjançant la reducció dels lots i hem de continuar reclamant un futur més democràtic en el món digital.
Vostè és una de les activistes sorgides del 15-M.
Porto molts anys d'activisme, d'abans del 15-M, quan ja tenia 40 anys. Vaig estar a V de Vivienda, quan feia teatre era un teatre militant. Soc activista des que era petita, de quan vivia a Itàlia, d'on vaig marxar amb 18 anys.
"Pablo Iglesias es va negar en un primer moment a participar-hi dient que érem uns petitburgesos. Un any després, ell i Podem se'l van apropiar"
Té la sensació que aquell impuls transformador ha cedit la iniciativa a forces regressives que saben utilitzar millor les xarxes?
Una primera força regressiva crec que va ser l'apropiació estalinista i trotskista que va fer Podem del 15-M. Recordem que el 15-M el vam llançar en un manifest on dèiem que nosaltres érem progressistes, altres conservadors però coincidíem en uns punts. Pablo Iglesias es va negar en un primer moment a participar-hi dient que érem uns petitburgesos. Un any després, ell i Podem se'l van apropiar.
Força regressiva, diu.
Sí, la primera força regressiva va ser fer creure a tota la gent que ells representaven el 15-M. Van incorporar els elements més dòcils de les associacions per integrar-los en els partits, que han quedat anquilosats en l'era digital.
Es referia ara a corrents estalinistes i trotskistes. A vostè, quins corrents l'han influït en el seu activisme?
El meu entorn familiar era militant, d'una militància molt creativa. Provinc de corrents més llibertaris. Vaig estudiar teatre a París, on vaig aprendre amb Lecoq, un artista que sempre subratllava el perquè de fer les coses. Sobretot recordo molts companys de lluita. També vaig patir maltractaments. He viscut l'experiència d'enamorar-me d'homes que eren maltractadors. Un grup feminista de Barcelona em va ajudar molt i vaig trencar amb tot el que el patriarcat m'havia projectat. Això em va donar solidesa. El fet de conèixer les xarxes i una forma diferent de treballar em va ajudar a ser el que soc ara.
"He viscut l'experiència d'enamorar-me d'homes que eren maltractadors. Un grup feminista de Barcelona em va ajudar a trencar amb el que el patriarcat m'havia projectat"
Està preparant nous projectes en arts escèniques?
Estem treballant per fer una pel·lícula sobre algunes lluites socials que tingui elements de sàtira, que és un element sempre present en les meves creacions.
Ara que esmenta la sàtira, un autor com Dario Fo l'ha influït?
Fo era un gran masclista però un geni teatral. Va ser important i la seva obra també ho ha estat en la meva creació.