Sis curiositats de la Castanyada que potser no sabies

Arriba la Castanyada. Les paradetes omplen els carrers del país i la tardor s'expressa en tota la seva esplendor. Catalunya celebra una tradició autòctona i amb més de tres segles d'antiguitat, però que guarda múltiples secrets que la majoria desconeix. Per això, avui te'n descobrim sis.
 

1. Una tradició d'origen celta

Els orígens d'aquesta diada tenen el segell de la cultura celta i no pas de la cristiana, que la va adoptar posteriorment. Els celtes dividien l'any en dues parts: la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern. Enmig d'aquests dos períodes, hi havia uns quants dies de "transició", que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i què es creia que els difunts podien contactar amb els vius.
 

2. El cristianisme "adopta" aquesta festa al segle VII

​Va ser al segle VII quan el cristianisme adopta aquesta festa com a pròpia. I ho fa de la mà del papa Bonifaci IV. El papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates.
 

Amb el pas dels anys, es va anar incorporant a la festivitat el toc de campanes en honor als morts. Els campaners de nombrosos municipis catalans feien repicar fins a la matinada, motiu pel qual se'ls hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any, com castanyes i moniatos. Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la castanyera.
 

4. Per cada castanya, una ànima alliberada

Antigament, les castanyes no només tenien la funció de donar energia als campaners, sinó que es creia que per cadascuna que es menjava aquella nit, s'alliberava una ànima del purgatori. Per aquest motiu, era la societat en general qui s'afartava a aquestes fruites tradicionals.
 

5. Una tradició que traspassa els Països Catalans

La Castanyada és una festa tradicional de Catalunya, el País Valencià, les Balears i l'Aragó, però les castanyes també es converteixen en protagonistes a altres indrets de la península Ibèrica per aquestes dates. A Astúries, Cantàbria, Galícia o Castella i Lleó, les castanyes es torren en fogueres i la gent salta per sobre per espantar els mals esperits.
 

6. El teatre, un espai central

El teatre ha tingut històricament un paper capital en les celebracions de la Castanyada. A l'edat mitjana, es representaven les anomenades danses de la mort o danses macabres, que giraven entorn la mort, representada amb un esquelet. L'objectiu era recordar a tothom el seu caràcter mortal.