[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

L'afer per l'incident de Francesc de Dalmases amb una periodista del FAQS es va aclarint. A mitjan juliol, a NacióDigital i a eldiario.es vam explicar que el diputat i vicepresident de Junts havia tingut una forta discussió amb la subdirectora del programa expressant el seu enuig per les preguntes que s'hi van fer a Laura Borràs sobre el cas de fragmentació de contractes a la Institució de les Lletres Catalanes pel que serà jutjada. La va agafar del braç i, en presència de la presidenta del Parlament, hi va haver cops i crits segons què vam publicar i van avalar diversos testimonis descrivint un context d'intimidació.

No era un cas aïllat perquè després vam saber d'altres pressions que anaven més enllà del que seria acceptable i habitual per part del diputat, singularment a periodistes dels mitjans públics, fent valer la condició de portaveu del seu partit a la comissió de control de la CCMA. Totes aquelles informacions van ser qüestionades pels qui, de forma cega, preferien creure abans que saber amb l'ànim de defensar de forma acrítica un partit o uns líders.

Ara és l'informe intern encarregat per Junts, que us avancem en exclusiva i que ha redactat la prestigiosa advocada Magda Oranich, també presidenta de la comissió de garanties del partit, el que avala aquest relat. Assumeix que la periodista "es va sentir intimidada" a partir de la informació d'una vintena de testimonis i titlla d'"incorrecta" i fruit d'haver "perdut els nervis de manera exagerada" l'actitud del diputat. Oranich dona per bona la versió d'aquest diari i també el que van afirmar públicament diversos testimonis al Parlament i el contingut de l'informe elaborat per la CCMA sobre el tema.  

Per això l'advocada obre la porta a que la comissió prengui les mesures disciplinàries internes que consideri oportunes contra el vicepresident del partit. El Grup de Periodistes Ramon Barnils, del que Dalmases era soci atès que abans de dedicar-se a la política professional havia exercit el periodisme, ja va acordar per unanimitat de la seva junta expulsar-lo en considerar "molt greu" un incident que va "vulnerar" els principis deontològics. La comissió de l'Estatut dels Diputats del Parlament té pendent debatre en les pròximes setmanes si el seu comportament va infringir el codi de conducta de la cambra en els seus articles 7 i 8. Per fer-ho, el Parlament hauria de donar per bo l'informe que, sobre els fets, va presentar la CCMA atès que és una empresa pública que governa la cambra, però els diputats poden procurar-se, si ho volen, altra informació. 

A Junts les coses són complicades, és clar, més encara tenint en compte que just comença a cicatritzar la ferida de la consulta interna. La comunió d'interessos per deixar el Govern de coalició amb ERC que es va produir entre Carles Puigdemont i Laura Borràs, de qui Dalmases n'és la mà dreta i que va pressionar per protegir-lo, ha reforçat ara a la presidenta de Junts davant el sector de Jordi Turull, que des del primer moment va ser partidari d'aclarir els fets i esvair ombres de dubte. El que va passar és palmari i un partit que fa bandera de l'exemplaritat i el respecte als valors democràtics difícilment ho pot passar per alt si vol actuar amb coherència. Hi ha comportaments, en la relació amb els mitjans o amb qualsevol altre, que no haurien de ser normalitzats.

Els periodistes estem sotmesos a crítica, és clar que sí. Ens equivoquem sovint, més encara si ens refugiem en el corporativisme: no sempre l'encertem i també se'ns ha de dir. A vegades, fer-ho ens serveix per rectificar, per mirar-nos-hi més el pròxim cop o senzillament perquè els ciutadans tinguin més prevencions a l'hora de llegir, veure o escoltar segons què. Però la immensa majoria fem la nostra feina honestament (sovint, i per sort, els fets ho acaben posant tot a lloc) i una de les nostres obligacions és preguntar. I cap polític s'hauria d'ofendre perquè en una entrevista se li facin preguntes, per incòmodes que siguin. De la legítima crítica o queixa fins al que va passar aquella nit als estudis de TV3 hi va un bon tram. Ara Junts ha de decidir quin missatge envia.   
 

---

Avui no et perdis

» Exclusiva | L'expedient de Junts certifica que la periodista del «FAQS» es va sentir intimidada per Dalmases; per Ferran Casas.

» Anàlisi | La solitud després d'una relació tòxica; per Joan Serra Carné.

» Entrevista a Carles Campuzano: «Junts ha d'entendre que el país no es mereix la frivolitat»; per Ferran Casas i David Cobo.

» Units en la discrepància: Junts comença a cicatritzar les ferides de la consulta; per Oriol March.

» Aforisme Fuster (XLI) | L'autèntic adversari de Junts; per Francesc Viadel.

» Crònica: Rufián reivindica els orígens obrers en l’estrena com a alcaldable a Santa Coloma de Gramenet; per Carme Rocamora.

» Opinió: «Debilitar el país... per erosionar ERC»; per Enric Marín i Otto.

» Quan l'Estat va negociar: 45 anys del retorn de Tarradellas; per Pep Martí.

» Opinió: «Europa no era culpable»; per Montserrat Tura.

» El secret d'Eduard Sallent per recuperar el tron dels Mossos; per Bernat Surroca.

» Fil directe: «Catalunya enmig de la tempesta»; per Germà Capdevila.

» Reportatge | La segona vida dels contenidors de Barcelona; per Irene Montagut.

» Entrevista a Jordi Sierra i Fabra: «A la vida t'has de demostrar les coses a tu mateix»; per Pep Martí.

» Jo competeixo | Shakira o la «cutror»; per Modernet.
 

---

 El passadís

El Casal de Joves la Dreixa, de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, celebrava dissabte el seu cinquè aniversari en un ambient festiu i de barri. Ho feia al carrer Bailèn entre Consell de Cent i Diputació, una de les zones de la ciutat més sotmeses a la pressió turística. Durant tot el dia van fer activitats, com un bingo musical, i a la nit concert. Van optar per les versions de La Oreja de Van Gogh amb Son de Rosas. Els joves del Casal intenten "redibuixar la quadrícula", que per ells implica empoderar més els veïns i les veïnes i el teixit associatiu. Els preus de la barra eren una declaració d'intencions fruit "d'un debat intern" i una forma de denunciar un dels problemes del barri: "Beer, 3 euros. Suc d'ordi, 1,5 euros". El doble per als turistes en un intent de "lluitar contra un model de ciutat i de barri gentrificat i mercantilitzat que perjudica la nostra identitat". Deien que la diferència de preu era "part d'aquesta lluita". La cervesa es va esgotar. Feliç aniversari!   

Vist i llegit

Una de les notícies de la setmana ha estat el judici que, a l'Audiència de Barcelona, s'ha celebrat contra l'astre del Paris Saint-Germain i ex del Barça Neymar per estafa i corrupció en el seu fitxatge i que també esquitxa els expresidents del Barça Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Són habituals les notícies de futbolistes amb sous astronòmics que intenten evadir impostos de les mil i una maneres. Però, per sort, al món del futbol professional també hi ha excepcions. És el cas del jugador de l'Atlètic de Bilbao Raúl García, que ahir va jugar amb l'equip basc al Camp Nou. En una entrevista de David Álvarez i Jon Ribas a El País afirmava que ell estava encantat de pagar impostos si van on toca. "Entenc que la vida no és el que jo estic vivint. Per això crec que cal ser solidari. Ens faran pagar una taxa de solidaritat. Cal entendre al moment que estem. Si volem un Estat de benestar en què tothom pugui tenir una vida digna...", deia el veterà davanter navarrès.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1936, amb la Guerra Civil en marxa i en ple fervor revolucionari, el Parlament de Catalunya va aprovar el decret de col·lectivitzacions amb l'objectiu de socialitzar l'economia. El Govern de Companys feia aquesta concessió als sectors socialistes i anarquistes, que van ser claus per sufocar el cop d'estat militar a Catalunya. La Hispano Suiza, Damm o Campsa van quedar sota control i administració dels seus treballadors. Aquí, el tràiler d'un documental sobre el tema.

 L'aniversari

El 24 d'octubre de 1876 naixia a Sant Feliu de Guíxols l'empresari i polític d'ERC Josep Irla i Bosch. Durant la República va ser diputat, conseller i també president del Parlament. L'afusellament de Companys el va convertir, el 1940, en president de la Generalitat, càrrec que va ocupar fins al 1954. Quatre anys després va morir a l'exili francès. TV3 va emetre el documental Irla, el president oblidat, que us permetrà saber més sobre ell. La fundació d'ERC duu el seu nom.
  ​ Fes clic aquí per rebre'l