El temps d'espera a les urgències hospitalàries supera l'hora de mitjana

Als vuit hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l’any passat, uns 5 menys que el 2022 però lluny dels 40 minuts que registraven el 2010

L'any passat hi va haver una petita reducció del temps d'espera mitjà a les urgències
L'any passat hi va haver una petita reducció del temps d'espera mitjà a les urgències | Jonathan Oca
Redacció
15 d'abril del 2024
Actualitzat a les 9:28h

Els pacients de les urgències hospitalàries de la xarxa pública van esperar de mitjana 62 minuts per visita durant l’any 2023. Aquesta situació als centres de Catalunya s'extreu d'una anàlisi feta per l'Agència Catalana de Notícies a partir de les dades del Departament de Salut. Encara que el temps ha aconseguit reduir-se respecte de l'any anterior, l'espera per visita segueix sent molt superior al que hi havia ara fa deu anys.

Alguns hospitals destaquen per sobre la resta, com l’Hospital del Mar, amb 114 minuts, i l’Hospital residència Sant Camil (Garraf), amb 104, mentre altres han retallat dràsticament, com l'Hospital de Bellvitge, de 130 minuts el 2019 a 55 l'any passat. Pel que fa als vuit hospitals gestionats per l'Institut Català de la Salut (ICS), els pacients van esperar 62,4 minuts l’any passat, uns 5 menys que el 2022, però lluny dels 40 minuts que registraven el 2010.

Segons dades del Departament de Salut obtingudes per l'ACN a través d'una petició de Transparència, l'any passat hi va haver una petita reducció del temps d'espera mitjà a les urgències hospitalàries dels centres que formen part del SISCAT. Prenent aquesta seixantena de centres hospitalaris públics i privats amb servei d'urgències finançat, la reducció del temps mitjà d'espera el 2023 ha sigut de poc menys de 2 minuts i se situa en 61,9 minuts, més d'una hora, entre el triatge i l'atenció mèdica.

Això no obstant, aquest temps segueix molt per sobre dels nivells que hi havia l’any 2010, just abans de la retallada en la despesa de la Generalitat arran de la crisi econòmica feta pels governs de Convergència i Unió (CiU).

Diferències entre hospitals

Entre centres hospitalaris s'aprecien diferències importants en els temps d'espera. El cas més extrem és el de l'Hospital del Mar, a Barcelona, amb 114 minuts de mitjana l'any 2023. El temps ha seguit escalant els últims anys (de 95,9 minuts el 2019 a 110 minuts l'any 2022). Per fer-hi front, el centre va estrenar aquest mes de març una ampliació del servei d'urgències, que passa de 2.600 a gairebé 5.200 metres quadrats, i incorpora 72 punts d'atenció i consultes, amb disponibilitat per ampliar la capacitat que tenia fins ara, de 43.

L'altre equipament que destaca en negatiu pels seus elevats temps d'espera és l'Hospital residència Sant Camil (centre de referència al Garraf), que té un registre de 104 minuts el 2023. Amb tot, ha aconseguit retallar els 156 minuts que tenia tan sols un any enrere. Sorprenentment, el 2019 presentava un temps mitjà molt més curt i per sota de la mitjana, de 46 minuts.

A l'altre extrem, hi ha el cas de l'Hospital de Bellvitge, que de 130 minuts d'espera (el més elevat del 2019) ha baixat fins als 55 el 2023, per sota de la mitjana general. També per sota de la mitjana hi ha l'Hospital matern infantil Sant Joan de Déu, un dels centres de Catalunya amb més urgències ateses (144.589) i amb menor temps d'espera (58 minuts).

Gairebé 4 milions de pacients

Les urgències hospitalàries de la xarxa pública van atendre l'any 2023 3,8 milions de pacients, un 2,2% més que l'any anterior. L'increment de la demanda no s'ha traduït, aquest any, en un augment dels temps d'espera, però en general és un dels factors que més està pesant en la saturació a les sales d'espera de les urgències, com constata a l'ACN la directora del servei d'Urgències de l'Hospital de Sant Pau, Mireia Puig.

La doctora detalla que l'increment de pacients a les urgències hospitalàries ha sigut progressiu des del 2010, a raó d'un 2,5% anual, i als centres sanitaris els costa absorbir aquesta demanda perquè el personal i els espais no han crescut en la mateixa proporció.