Fins ara era l'únic edifici dels vuit catalogats com a Patrimoni Mundial per la Unesco a la capital catalana que romania tancat al públic i, a més de ser un dels primers grans passos de la carrera de Gaudí, anticipa el modernisme a la ciutat. Es va plantejar com casa d'estiueig per encàrrec de Manel Vicens i Montaner (1836-1895), que era corredor de canvi i borsa. A partir del 1899 va pertànyer a la família Jover, fins al 2014, quan la va adquirir Mora Banc. El banc ha invertit 4,5 milions d'euros per restaurar-la i fer-la visitable. La reforma ha anat a càrrec dels estudis d'arquitectura Martínez Lapeña-Torres Arquitectes i Daw Office.
Les pintades són ben visibles perquè s'han fet amb pintura vermella, i es poden veure com a mínim des d'aquest dimarts al matí en alguns dels carrers més concorreguts de Gràcia. "Prou massificació turística. No Casa Vicens", sobresurt a la plaça del Diamant. Al carrer Astúries hi ha la de "No turistificació Casa Vicens. Tourist go home", que demana que els turistes marxin a casa. A la façana de la biblioteca del barri s'hi ha escrit "Cultura per turistes, misèria per veïnes", i tot seguit apareix de nou el nom de la casa.
La Casa Vicens, la primera que va dissenyar Gaudí. Foto: Mariona Batllés
Les protestes no es limiten a les pintades. La plataforma Gràcia cap a on vas?, que s'ha mostrat crítica amb el model turístic i de ciutat, i l'Assemblea Llibertària l'Oca de Gràcia han convocat aquest mateix dijous a la tarda una xocolatada reivindicativa "per denunciar la conversió de la Casa Vicens en una nova atracció que incrementarà el turisme al barri" i tindrà "un gran impacte" per saturació dels carrers i el transport públic, pujada dels lloguers, transformació del comerç, i increment del soroll i la contaminació.
"El que fins ara havia estat una residència es converteix en una atracció turística que s'estima que atraurà uns 150.000 visitants cada any", subratllen, i sentencien: "Un cop més, el veïnat paga els efectes negatius d'un negoci privat". Les dues entitats insisteixen en el fet que a Barcelona no li calen més al·licients perquè arribin més visitants. "És hora de plantar-nos i de dir que no volem més atractius turístics als nostres barris, que tenim dret a viure a la nostra ciutat i que volem fer-ho dignament", agreguen.
El lema «Tourist go home» ha reaparegut al carrer Astúries de Gràcia. Foto: Jordi Bes
Límit de 550 visitants al dia
Els promotors han destacat que han pres mesures per evitar l'impacte, i destaquen que els primers dies de novembre l'han pogut visitar 1.700 veïns gratuïtament. Recorden que ha treballat durant sis mesos coordinadament amb el Districte de Gràcia i el Departament de Turisme de l'Ajuntament de Barcelona en el Pla d'impacte turístic de la Casa Vicens al barri. Segons els responsables de la casa, el pla s'ha realitzat "amb l'objectiu de prevenir i proposar solucions concretes i integrades als possibles efectes que el nou equipament podria generar" en l'entorn del carrer Carolines i per extensió al districte de Gràcia.
La principal és la limitació de l'aforament de Casa Vicens a un màxim de 550 persones de mitjana diàries. El museu prioritza al màxim la compra d'entrades a través d'Internet, i la cua d'espera es fa des de dins de l'equipament. S'organitza l'accés dels visitants en grups de 20 persones màxim cada 20 minuts. Es preveuen afluències màximes dins la casa de 100 persones, calculant que una visita sense presses tindrà una durada mitjana d'uns 90 minuts. El preu de l'entrada general és de 16 euros, i amb visita guiada, de 19 euros. A l'espai també hi ha una botiga-llibreria i una cafeteria que gestiona l'Escola d'Hostaleria Hofmann.
| Els atacs contra objectius turístics s'han multiplicat aquest any |
|---|
El fenomen de la "turismofòbia" s'ha reproduït aquest any en alguns dels barris més massificats de Barcelona, especialment a Ciutat Vella i Gràcia, i en paral·lel el turisme s'ha afermat com la principal preocupació que declaren tenir els barcelonins en les enquestes municipals. El punt àlgid dels atacs contra objectius turístics va produir-se a finals de juliol, quan un grup de quatre encaputxats van punxar la roda i van fer una pintada contra un autobús turístic. L'acció la va reivindicar Arran, una organització juvenil vinculada a la CUP, i va desfermar una tempesta política. Des de l'agost, però, el debat sobre el turisme massiu ha quedat en un segon pla: l'atemptat de la Rambla primer i el procés català després han acaparat bona part de l'actualitat.
Una pintada crítica amb el turisme massiu a la plaça del Diamant. Foto: Mariona Batllés |
