"Després de la repressió patida i dels anys de presó als quals poden ser condemnats els nostres polítics i líders civils, la causa justa de la independència és més i més forta". Aquest ha estat l'avís que ha llançat el president de la Generalitat, Quim Torra, en una conferència a Ginebra en la qual ha defensat la necessitat d'una mediació internacional pel cas català si no es vol que la situació "empitjori". Torra, molt crític amb el paper de l'Estat, ha considerat que qui actua de manera "unilateral" és Pedro Sánchez amb el seu immobilisme i la negativa a acordar un referèndum. En cas que la porta tancada es cronifiqui, Catalunya "seguirà" el camí cap a l'autodeterminació.
No és casual que el president de la Generalitat hagi fet servir el terme remedial secession, traduït sovint com a causa justa quan el terme s'adapta al català, en la conferència. En trobades privades, mentre preparava la conferència del 4 de setembre al Teatre Nacional de Catalunya, Torra ja havia posat damunt la taula tornar a portar la declaració d'independència al Parlament en el moment en què arribessin les condemnes del Tribunal Suprem contra la cúpula del procés. El marc de la causa justa ha estat teoritzat per Josep Costa, vicepresident del Parlament i membre de l'entorn del president i de Carles Puigdemont. "És legítim avançar mentre l'Estat no convoqui o avali el referèndum", recalcava Costa en un article al diari El Punt Avui el març del 2016.
Torra manté que el desenllaç del judici comportarà una resposta "radicalment democràtica", i veus de Palau defensen tornar a portar la declaració de la independència al Parlament
En els discursos de Torra és habitual escoltar-lo parlar de la causa justa de la independència -ho va fer, per exemple, en la conferència del mes de setembre-, i fa mesos que manté que la ciutadania no acatarà les sentències del Suprem. Una de les opcions que hi ha damunt la taula és la de convocar eleccions, però no tothom n'és partidari, com deixava clar el conseller d'Acció Exterior, Ernest Maragall, en una entrevista a NacióDigital. Recuperar la proclamació de la República, que no es va desplegar a l'octubre, és una de les opcions que es plantegen a Palau, però la resposta no està consensuada i dependrà de l'evolució del judici. Hi ha la certesa, en tot cas, que unes condemnes dures afavoriran la causa catalana i reforçaran el sobiranisme.
Mentrestant, però, el Govern està centrat en aconseguir un referèndum acordat amb l'Estat. "Votar no és un delicte", ha indicat Torra des de Ginebra, on ha aprofitat per reivindicar la cultura de la democràcia directa Suïssa. Les eleccions del 21 de desembre, ha apuntat, van revalidar la majoria independentista i partidària a l'autodeterminació. Ha indicat que els constitucionalistes branden la bandera de la "divisió" social arran del procés, però ha volgut matisar que aquest clima existeix per la presó i per l'exili. Hi ha tres grans aspectes, ha apuntat, de consens al país: el 80% està en contra de la monarquia, el 80% està en contra de la repressió i el 80% està a favor del referèndum acordat. "És un crim votar, practicar la democràcia?", s'ha preguntat. Per tot això ha apostat per una mediació internacional que calmi la situació.
El risc de la inestabilitat
Un dels arguments que ha fet servir el president per defensar la mediació és que el cas català pot "empitjorar" si no hi ha una entesa. "Fins quan la política espanyola pot negar la realitat?", s'ha preguntat Torra, que s'ha compromès a trobar una "solució política basada en el dret a l'autodeterminació". "Portarem el nostre cas als fòrums internacionals. La qualitat de les democràcies està en joc", ha ressaltat el dirigent independentista. L'ultimàtum a Sánchez, plantejat en el debat de política general i que caduca a finals de mes, no ha tingut efectes concrets, i la reunió que han de mantenir els dos presidents es manté en el congelador. El recurs de la Moncloa al Tribunal Constitucional (TC) per la moció de reprovació al rei ha tensat l'ambient.
Segons Torra, la lluita que hi ha entre els partits espanyols per tenir "mà dura" contra Catalunya monopolitza el debat, i això pot jugar a la contra en el camp internacional. "Europa necessita que Espanya estigui preparada per a la propera recessió", ha indicat el president català, que ha volgut centrar part del discurs en la bona marxa de l'economia del país. "La inestabilitat no és bona per a ningú", ha indicat el dirigent de Junts per Catalunya (JxCat), que ja és el segon president que demana una mediació internacional per promoure el referèndum. Carles Puigdemont ho va fer el gener del 2017 des de Brussel·les, i ara repeteix arguments molt similars en un llibre on aposta per la via pactada i deixa en un graó inferior l'aposta per la unilateralitat de l'octubre passat.
"La inestabilitat no és bona per a ningú", assegura Torra, que carrega contra la cursa entre els partits espanyols per exhibir mà dura contra Catalunya
Els comptes de l'Estat seran el preludi del debat que hi haurà sobre els pressupostos de la Generalitat, els quals Torra també negociarà amb el PSC. Seran converses que mesclaran política, economia i la situació dels represaliats, que enfilen la recta final d'un judici on seran encausats per rebel·lió. El president ha volgut convertir la conferència a Ginebra en un doble avís: cal una mediació internacional per no empitjorar la situació i Catalunya seguirà el camí cap a l'autodeterminació en cas que la via acordada sigui inviable per l'immobilisme de l'Estat. Un nou avís davant del silenci dels estats.
