Tot el que has de saber del tramvia que havia d'unir la Diagonal

El govern de Colau no aconseguirà finalment el suport d'ERC per estendre aquest transport per l'avinguda tot i la pressió exercida sobre els republicans | El ple d'aquest dimarts enterra el projecte en aquest mandat, però això no impedirà recuperar-lo en un futur

Publicat el 09 d’abril de 2018 a les 20:20
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=FvQpJ2vhVus[/youtube]
Malgrat tota la pressió exercida sobre ERC de les darreres setmanes, Ada Colau es quedarà sense poder tirar endavant una de les iniciatives estrella del mandat, la connexió del tramvia per l'avinguda Diagonal. Com a mínim, en aquest mandat i en els termes que està plantejada ara: iniciar-la pel tram Glòries-Verdaguer i que l'Ajuntament de Barcelona avanci la inversió malgrat que no li correspongui. El ple d'aquest dimarts dirà "no" al projecte després que Colau hagi fracassat en els intents perquè els republicans hi donin el vistiplau. Tampoc ha tret profit de l'oportunitat que ha tingut per seguir intentant un acord, després de la suspensió de l'últim ple per l'empresonament dels líders sobiranistes.

Tramvia Foto: Josep Maria Montaner


Els republicans s'han afanyat a assegurar que "no canvia res" després del darrer gest per buscar el seu suport. Ha consistit a fer que Colau pugi a un comboi amb alcaldes i regidors metropolitans per exhibir "l'enorme consens" que genera el tramvia. Tot i que el projecte quedarà refusat, al ple es votarà igualment una proposta de protocol amb l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per fer possible l'extensió d'aquest transport per la Diagonal, però a ERC reclamen un conveni que seria d'obligat compliment. Amb el rebuig del ple, queden a l'aire les opcions de futur del tramvia, si bé és una vella aspiració ja molt estudiada i que des de diversos àmbits de la ciutat es neguen a donar per enterrada.

- Què es vota exactament en el ple sobre el tramvia?

La jornada d'aquest dimarts és atípica a l'Ajuntament, perquè se celebren dos plens: un d'extraordinari, on es vota el tramvia –que s'hauria d'haver debatut en el ple del 23 de març suspès per la situació política- i les preguntes de la multiconsulta; i un d'ordinari, que tractarà de tot allò que no es va poder tractar en la darrera sessió –les propostes dels grups municipals-. Pel que fa al tramvia, es debat sobre la proposta de protocol amb l'ATM, on es defineixen les actuacions necessàries per tirar endavant un primer tram de l'extensió d'aquest transport per l'avinguda Diagonal, entre Glòries i Verdaguer, mentre que el que arriba a Macià es deixaria per a més endavant. El protocol és un document d'11 pàgines en el qual s'exposa qui ha de fer què a partir d'ara perquè el tramvia pugui fer-se realitat.

[blockquote]La proposta implicaria començar el tram Glòries-Verdaguer, i es deixaria per a més endavant arribar a Macià[/blockquote]
Bàsicament, el document exposa que l'Autoritat del Transport Metropolità i el consistori impulsaran les aprovacions pendents perquè puguin començar les obres, i que l'Ajuntament finançarà íntegrament la urbanització, però també avançarà els diners del projecte ferroviari malgrat que no li correspondria. A més a més, s'estableix que cal tendir cap a una gestió pública del transport i garantir que els beneficis que s'obtinguin de l'augment de passatgers recaiguin sobre el sector públic. Tot i això, no es concreten xifres i s'ha descartat rescindir el contracte de concessió de les línies existents –Trambaix i Trambesòs- que té l'empresa privada Tram, i que no s'esgota fins al 2032. Rescindir-lo abans podria costar fins a 440 milions d'euros a les arques municipals.
 

Colau amb alcaldes metropolitans en defensa de la unió del tramvia. Foto: ACN


- Quins arguments té Colau per defensar el projecte?

Barcelona en Comú (BComú) ara, i en el seu dia ICV-EUiA –que va passar a integrar al projedcte dels "comuns"-, és l'espai polític que fa més anys que defensen la connexió del tramvia per la Diagonal. L'argument principal d'ara no difereix gaire del de fa uns anys, però Colau ha insistit més que mai en la necessitat del projecte per lluitar contra la contaminació, un dels aspectes que està més amunt de l'escalafó de l'agenda de prioritats que ha marcat l'alcaldessa per a la capital catalana. A la Diagonal, però, sobretot hi ha en debat dos models de mobilitat i qui s'ha d'imposar a l'espai públic. Si el rei segueix sent el cotxe o, com defensa Colau, s'han de posar traves a aquest transport privat en benefici del vianant, la bicicleta i el transport públic.

[blockquote]A la Diagonal s'hi debaten dos models de mobilitat: si el rei segueix sent el cotxe o s'hi han de posar traves[/blockquote]
Colau té el suport del PSC, amb qui governava fins al novembre, malgrat que l'aventura de la fracassada consulta de la Diagonal del 2010 va fer-li perdre l'alcaldia al socialista Jordi Hereu. També ha obtingut el vistiplau al projecte del regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), que havia estat l'edil de l'Eixample en el darrer mandat amb el govern del convergent Xavier Trias, un dels principals detractors del tramvia. Aquests suports són encara insuficients per salvar la minoria de Colau, i encara li caldrien els dels cinc regidors d'ERC, que malgrat totes les pressions han decidit no donar suport al projecte.

- Per què els alcaldes metropolitans hi donen suport?

Un dels arguments que sovint utilitzen les veus més favorables al tramvia, també el govern de Colau, és que no és un projecte de ciutat, sinó metropolità i fins i tot "de país". I és per aquest motiu que l'alcaldessa ha fet un darrer intent per pressionar ERC aquest dilluns i s'ha fotografiat en un tramvia amb diversos alcaldes i regidors metropolitans. L'acte el va improvisar la plataforma Unim els Tramvies dijous aprofitant els dies de marge que ha deixat la suspensió del darrer ple, i ha comptat amb representants de sis dels nou municipis per on ja passa aquest transport. Els grans absents han estat dues localitats de pes: l'Hospitalet i Cornellà.

L'alcaldessa de Badalona, Dolors Sabater, considera que "està clar" que no és una qüestió "que només sigui de Barcelona", i opina que amb aquesta aposta es juguen tenir "ciutats més saludables i amb menys contaminació", i el seu homòleg de Sant Adrià de Besòs, Joan Callau, el veu "de sentit comú". Sabater sosté que qüestionar el model de gestió del tramvia, l'argument que dona ERC per no donar suport el projecte, "de cap manera pot obstruir una necessitat tan important". Jordi San José (Sant Feliu de Llobregat) també apunta cap als republicans, i els demana "un acte de coherència" i deixar de banda "els càlculs partidistes".

 

Alfred Bosch vota a les primàries d'ERC a principis de març del 2018. Foto: ACN

 

- Què al·lega ERC per rebutjar la proposta de l'alcaldessa?

El darrer cartutx que ha gastat Colau ha estat el dels alcaldes metropolitans, i ha aprofitat per reclamar al líder d'ERC a la capital catalana, Alfred Bosch, que escolti la ciutadania, els ajuntaments metropolitans, la Generalitat, l'Àrea Metropolitana (AMB) –on Bosch és vicepresident- i que "llegeixi el seu propi programa" electoral per no bloquejar el tramvia. Però els republicans s'han afanyat a defensar que "no ha canviat res" i que no pensen canviar de posició, i que en el ple d'aquest dimarts voten que "no". A ERC asseguren que estan a favor del tramvia, però consideren que, malgrat totes mesures de pressió de Colau per intentar acontentar-los –fins i tot acceptant tancar un acord polític al marge del ple-, no s'ha produït cap revisió d'una proposta que "ara és un xec en blanc per afavorir un tramvia privat", cosa que el govern de municipal nega.

[blockquote]Els republicans ni cap partit faran cap pas compromès a poc més d'un any de les eleccions municipals[/blockquote]
ERC no s'ha sentit gaire còmoda amb tanta pressió del govern municipal. Els republicans defensen que, en comptes del protocol que es vota aquest dimarts, només acceptarien votar un conveni, que sí que és d'obligat compliment, per garantir que els beneficis extres de l'allargament del tramvia van a parar a mans públiques i no privades, o sigui, que no repercuteixen en l'empresa privada Tram, sinó en el transport públic. Ara bé, a poc més d'un any de les pròximes eleccions municipals i amb els processos de primàries en marxa per escollir candidats, difícilment cap partit prendrà una decisió que el comprometi, i menys sobre un projecte que ja té uns precedents poc afalagadors amb la consulta de la Diagonal.

- La connexió per la Diagonal queda definitivament enterrada?

L'únic que es pot donar gairebé per descartat és que en aquest mandat s'acabin posant raïls del tramvia. Ja fa temps que havien quedat completament desfasades les previsions de la mateixa Colau d'iniciar les obres en el 2017, i els darrers terminis parlaven del desembre d'enguany. Però el rellotge torna a córrer i al govern municipal ja admeten que activar el projecte del tramvia com està plantejat ja no té recorregut en aquest mandat. Reconeixen amb la boca petita que quedaria la possibilitat que la Generalitat s'hi posi pel seu compte, però és una possibilitat remota amb el 155 en marxa i perquè, en la proposta que hi ha sobre la taula, el finançament l'assumeix l'Ajuntament.

Al govern de Colau consideren que ERC tenia presa la decisió de no donar suport al projecte des de fa molt de temps. Darrerament, l'oposició ha tendit a més a anomenar-lo "el tramvia de Colau", amb la vista posada a les eleccions i desentendre's del fracàs. Com en el 2010 amb la consulta de la Diagonal, el tramvia ha tornat a perdre la batalla, però segurament no la guerra. Alguns arquitectes i urbanistes que han contribuït a fer la ciutat, i el mateix Hereu, opinen que un dia o altre s'acabarà tirant endavant aquest projecte. Això passarà quan hi hagi "prou consens", opina l'exalcalde. Per si algú té algun dubte que la reivindicació no mor aquest dimarts, cal escoltar el president de la plataforma Promoció del Transport Públic (PTP), Ricard Riol, una de les veus més actives d'Unim els Tramvies. "Passi el que passi, continuarem perquè tenim raó", assevera.

 
També es vota sobre la multiconsulta, amenaçada als tribunals
Abans del debat del tramvia, el ple extraordinari d'aquest dimarts aborda una altra iniciativa de primera línia: les preguntes de la multiconsulta, que és la consulta ciutadana que el govern de Colau vol celebrar abans de l'estiu si no ho impedeixen els tribunals. Hi ha diversos recursos que l'amenacen i la investigació que ha obert la Fiscalia per cessió il·legal del padró. Tot i això, el govern manté la tramitació perquè se celebri. De preguntes, n'hi ha dues d'iniciativa ciutadana –una tercera sobre gentrificació al barri de Sant Antoni ja va decaure per manca de firmes vàlides que l'avalessin- i dues que proposa el govern.

De les ciutadanes, una és sobre la remunicipalització de la gestió de l'aigua i l'altra, per canviar el nom de la plaça de l'esclavista Antonio López pel d'Idrissa Diallo, que va morir al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca. Les del govern estan relacionades amb l'habitatge. Una sobre si el solar del costat de l'hotel Rec Comtal es manté per a habitatges públics o si s'opta per canviar el planejament per destinar-lo a zona verda o equipaments, i l'altra, que només es votaria a Sant Martí, per decidir si s'augmenta el pes de l'habitatge públic en el desenvolupament urbanístic futur. El PP també fa una proposta en el ple ordinari, i és que s'interpel·li els barcelonins amb aspectes com el tramvia.
 

La regidora Gala Pin quan va rebre les firmes que acompanyaven les preguntes de la multiconsulta- Foto: ACN