La responsabilitat de les compres torna a recaure sobretot en les dones a Barcelona. El 74,4% de les habituals les fan elles, mentre que els homes només s'encarreguen del 25,6%, segons l'informe municipal d'Hàbits de Consum i Polaritat Comercial del 2017. Es tracta d'un canvi de tendència respecte a les darreres dades disponibles, corresponents al 2012, quan els rols s'havien equilibrat una mica més, segons ha explicat aquest divendres el regidor d'Empresa i Turisme, Agustí Colom. "Reflecteix que no hem avançat suficient en la corresponsabilitat de les tasques de la llar", ha subratllat.

Segons l'edil, l'explicació es pot trobar en el fet que la recuperació econòmica ha implicat una reincorporació "més ràpida" en el mercat de treball dels homes, cosa que difereix del 2012, quan n'hi havia més que tenien més temps per estar a casa. Ho ha exemplificat amb un dels actes més habituals, anar a buscar el pa: fa cinc anys que el 63% d'aquestes compres les feien les dones i el 30%, homes (llavors també es van comptar els fills, cosa que explicaria el percentatge que manca per arribar al 100%). Ara la distribució és 74,5%-25,5%.

El que adquireixen més els homes són els productes d'informàtica i telefonia (s'ocupen del 30,8% de les compres), i el que menys, els d'herbolari (20,8%) i de floristeria i jardineria (21,3%). Els percentatges s'inverteixen quan es tracta de les operacions a través d'Internet, on compren el doble d'homes (19,2%) que de dones (9,55%). El més adquirit per aquest canal són la informàtica i la telefonia (el 4,2% del total de consumidors ho encomanen en línia); llibres, diaris i revistes (3,4%) i música (3%).

La compra es fa al comerç de barri

L'informe es basa en una enquesta a 2.000 persones, i complementa amb un estudi de Centres de Polaritat, és a dir, sobre les 17 zones comercials amb més atractiu, que s'ha fet a partir de les respostes 5.100 persones. La conclusió és, segons Colom, la "consolidació" del model de comerç de proximitat, que ha definit com de "proximitat i excel·lència", ja que l'anàlisi mostra que la gran majoria de la compra es fa en els comerços del barri, tant pel que fa a l'alimentació (94%) com els productes no alimentaris (69,6%).

El regidor ha admès que "això no vol dir que no hi hagi barris que no tinguin certa fragilitat comercial", i que coincideix amb les zones amb menys capacitat de gastar. "No és que la gent no vagi a comprar, és que té menys poder adquisitiu", ha raonat. En tot cas, els barcelonins solen quedar-se a la ciutat per adquirir productes, i només en el cas dels mobles i la decoració els consumidors en un 27,2% acudeixen a un municipi fora de la ciutat.

Les botigues de barri, els mercats municipals i els supermercats són els principals establiments per fer les compres habituals de productes alimentaris. Hi ha una pèrdua de pes generalitzada de tots els tipus d'establiments, a excepció dels mercats i d'Internet, si bé encara un 62,7% afirma que mai compra en línia. Té a veure amb l'edat (el 35,8% entre 18 i 34 anys hi compren almenys un cop al mes, davant del 8,5% dels de més de 65 anys), el gènere i la situació socioeconòmica: l'utilitzen més els assalariats que els aturats.

En relació a la freqüència, els barcelonins cada cop més concentren la compra en un dia. En el 2012 hi anaven cada dia el 17,6% dels enquestats i ara són el 12,4%, mentre que els que fan la compra setmanal ha passat del 22,7% al 42,6%. L'estudi mostra que només el 2,6% va a una botiga els diumenges, i la majoria abans de les 13.00 h. Segons Colom, la política d'horaris comercials està d'acord amb les pràctiques de la ciutat, i és que el diumenge "es dedica a altres activitats", ha defensat.
 

Informe d'Hàbits de Consum i Polaritat Comercial a Barcelona del 2017 by naciodigital on Scribd