Tres vídeos aportats a última hora han estat clau aquest dilluns per "destrossar" i "desterrar" l'acusació contra els dos activistes jutjats per un delicte de presumptes desordres durant la protesta convocada pels CDR davant la delegació del govern espanyol a Barcelona el març del 2018. Els fets que s'han jutjat aquest dimarts a la sala segona de l'Audiència de Barcelona derivaven de la concentració que s'havia organitzat per denunciar la detenció de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont al creuar la frontera amb Alemanya. El judici ja ha quedat vist per sentència, i segons l'advocada dels acusats, Laia Serra, ho ha fet amb una resolució que hauria de ser molt clara. 

Serra explica que "els vídeos destrueixen absolutament el relat policial" que va efectuar la Guàrdia Urbana de Barcelona, qui es va encarregar de controlar desordres durant les concentracions i d'efectuar les identificacions dels acusats, una parella de l'Hospitalet de Llobregat que s'havia desplaçat a Barcelona per participar de la concentració. I és que, segons la minuta policial, ha recordat l'advocada, els acusats haurien lançat una ampolla de vidre a un furgó d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i, més endavant, haurien creuat contenidors al carrer quan la policia estava dispersant la concentració. Els vídeos, però, indiquen que això no va ser això, ja que en el moment i lloc dels fets descrit per la Guàrdia Urbana "no hi va haver aldarulls". 

Més concretament, i ja en l'exposició de les conclusions, Serra ha volgut fer constatar davant del tribunal que les imatges -"l'única prova objectiva" del judici, ha dit- mostren com "el llançament d'objectes no hi és" i que, on es trobaven els acusats, "no va passar el que diu la policia". Per tant, ha destacat, durant aquest judici s'ha hagut de provar un "buit d'actuació", i ha refermat que, si algun dels fets hagués passat de veritat, seria "impossible" que no es veiessin als vídeos, ja que aquests contemplen tota la franja horària.

Serra, doncs, ha definit les imatges com un "tresor" per a la defensa, i contràriament del que ha considerat la Fiscalia -única acusació al judici-, ha assegurat que són una "negació frontal" al relat ple d'incoherències horàries i temporals de la policia de Barcelona, que assumeix el fiscal. Durant el judici, el ministeri públic ha sostingut que els acusats van cometre delictes de desordres i atemptat contra els agents de l'autoritat -pels quals demana fins a sis anys de presó-, aprofitant la concentració dels CDR al voltant dels carrers Mallorca, València, Roger de Llúria i Pau Claris de Barcelona, malgrat que la Brigada Mòbil (BRIMO) havia donat "ordres clares i reiterades" per megafonia perquè les manifestacions es dissolguessin. 

Un subtipus agreujat "mai vist"

L'advocada dels dos activistes ha denunciat també que la Fiscalia hagi demanat, en el seu escrit d'acusació, penes de presó especialment altes, fent ús d'un subtipus agreujat del delicte de desordres. Concretament, el 557 bis tercer. Aquest porta la petició de pena en el seu llindar més alt, quan es tracta de fets que es produeixen en manifestacions nombroses, com ha esgrimit que va ser el cas, ja que la Guàrdia Urbana havia certificat el nombre de manifestants en 3.000. Segons ha exposat Serra, aquest subtipus agreujat no ha estat "mai vist" en acusacions com la que s'ha jutjat aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona. 

"Quan s'ha aplicat el subtipus agreujat és en escenaris tremendos", ha declarat, tot aportant jurisprudència del País Basc, entre d'altres, on s'exposen fets molt més greus. A més, i en el cas hipotètic que s'haguessin realitzat llançaments d'objectes contra agents de l'autoritat, no consten en l'atestat propi dels Mossos d'Esquadra, que en la testimonial han assegurat que no tenen constància de lesionats. 

L'advocada ha afegit que "no havia vist mai" cap escrit de la Fiscalia que "forcés tant el tipus delictiu", i ha posat l'accent en la referència que el ministeri fiscal fa sobre els CDR en les seves conclusions. Mentre que no hi ha cap menció d'aquests Comitès en la minuta policial, el ministeri públic sí que els ha destacat en el seu escrit d'acusació: "Em preocupa que l'esgotament del tipus delictiu tingui alguna relació [amb els CDR]". 

Per la seva part, el fiscal s'ha entestat en simplificar. "Els fets són d'una tremenda senzillesa", ha declarat. I en el cas que els agents de la Guàrdia Urbana haguessin "teixit un muntatge fictici", ha dit, la Fiscalia hagués estat la primera a demanar l'absolució. Segons el seu punt de vista, però, això no va ser així, i per tant, ha considerat que els fets són "provats" i els vídeos "només il·lustren la tesi acusatòria", ja que mostren un "nivell d'ira desmesurat".

Llançament de menjar, un fet "espontani"

Tant l'acusat com l'acusada han afirmat que no van llançar "cap objecte", tot i que han assumit que en un moment determinat, quan els Mossos estaven a punt de carregar, van veure sobrevolar alguns objectes. "Vaig veure volar objectes com un entrepà, una ampolla de plàstic o una poma", ha explicat l'home, que ho ha descrit com una situació "fugaç" i una "reacció espontània" de la ciutadania, que durant la major part del temps cridava en to de protesta i aixecava les mans. 

En el moment en què els agents van carregar, ha descrit, tothom va córrer fent ús del seu "instint de supervivència", i va ser en aquest moment -ha dit-, quan va haver de moure un contenidor petit d'un restaurant per evitar "l'embús" i "sortir a la calçada". "La gent s'estava trepitjant", ha descrit, tot i que en cap cas ha admès que col·loqués aquest contenidor al mig de la via per impedir el pas dels vehicles policials, així com que ho fes prèviament amb cap altre.

"Ell li fa una mica d'empenta i jo quasi m'hi entrebanco", ha afegit l'acusada, que ha descrit l'ambient previ de la concentració com a "distès i tranquil". Uns adjectius, de fet, que també han utilitzat alguns dels testimonis que han declarat a continuació. Un relat, però, contraposat del que han realitzat els dos policies locals de paisà que van ser els que van identificar i denunciar els activistes. Aquests han assegurat que van veure l'acusat "tirant una ampolla" i "creuant contenidors", tot i que han caigut en contradiccions quan se'ls ha preguntat cap a on anava direccionada aquesta ampolla de vidre. El sergent ha descrit que "no hi havia cap agent en el trajecte de l'ampolla", mentre que el seu subaltern ha dit que "els agents estaven a la via pública", al costat de les furgonetes. També han parlat d'una "pluja d'objectes", tot i que han estat incapaços de determinar quants se'n podien haver llançat. 

Aquell dia, el 25 de març de 2018, l'expresident català a l'exili va ser detingut per la policia alemanya a Kiel, capital del land de Schleswig-Holstein, després de travessar la frontera amb Dinamarca en direcció a Bèlgica, sobre la base de l'euroordre dictada per l'instructor de la causa contra el procés sobiranista, el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena. Arran d'aquest fet diverses entitats van convocar concentracions, una de les quals es va ubicar davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona.