El psiquiatra espanyol Carlos Sánchez Ortiz de Salazar va desaparèixer l'abril de 1998 de Sevilla. Fa un parell de setmanes, el van localitzar a Itàlia, on vivia en una tenda de campanya com un autèntic eremita, i amb 46 anys. L'espai natural li permetia amagar-se i desconnectar de la civilització, fins que uns caçadors de bolets el van sorprendre en el lloc més inaccessible del paratge.
 
La família l'havia donat per mort. Un carnet d'una biblioteca espanyola i un de la facultat de medicina de la capital andalusa van aixecar la llebre. Ell mateix els hi va explicar qui era i els va ensenyar un passaport, que va permetre als caçadors de bolets anar a la recerca del personatge. La investigació els va portar a les associacions Penélope i Sos Desaparecidos, que van acabar de lligar caps i van confirmar que es tracta d'aquell metge del que no se sabia res des de feia 17 anys.

Es va contactar amb els pares i se'n van anar cap a Itàlia per retrobar-lo. Però havia tornat a desaparèixer sense deixar rastre. Els familiars, malgrat tot, estaven contents, perquè havien confirmat que estava viu, i disposats a acceptar els desitjos de Carlos.