Més de sis milions de persones a l'Estat espanyol no poden accedir de manera regular a aliments de prou qualitat, ni a prou quantitat. Aquesta és la conclusió d'un estudi elaborat per la Universitat de Barcelona i la Fundació Daniel i Nina Carrasco, titulat Alimentant un futur sostenible, i que mesura els nivells d'inseguretat alimentària a les llars espanyoles abans i durant la pandèmia de la Covid-19.

L'estudi revela el problema de seguretat alimentària al país, la falta d'accés a alimentació sana i sostenible, i també la necessitat de promoure mesures i polítiques centrades en les persones i la seva dignitat per construir "una societat més justa i un planeta vivible per a les generacions futures".

Amb la crisi de la Covid-19, el nombre de llars que experimenten inseguretat alimentària ha passat de l'11,9 al 13,3%, i gairebé dos milions i mig de persones han hagut de reduir la ingesta d'aliments per manca de recursos, és a dir, que pateixen una inseguretat alimentària greu. L'estudi basa les seves dades en una enquesta representativa a les llars d'Espanya - 1.350 llars de totes les comunitats autònomes - utilitzant una escala proposada per les Nacions Unides i reconeguda internacionalment per mesurar l'estat de la inseguretat alimentària, a més d'altres dades rellevants com el nivell d'ingressos, la precarietat laboral, la recepció d'ajuts o l'estat de salut dels seus membres.
  "Totes les persones tenim dret a una alimentació sostenible, que ens permeti gaudir d'una vida sana i digna, i que a més asseguri un planeta vivible per a les generacions futures", afirma la doctora Ana Moragues, investigadora de la UB i autora principal de l'estudi. 

Per la seva banda, la doctora Claudia Rocío Magaña, també investigadora de la UB, l'estudi ha permès establir que la inseguretat alimentària és "un problema actual i estructural, no només conjuntural o que afecta únicament a determinades persones", cosa que pot provocar que s'aguditzi si no es posen en marxa "accions polítiques i socials conjuntes".

[h3]El nivell socioeconòmic, determinant per a la seguretat alimentària[/h3]
En termes generals, la inseguretat alimentària es dona més en llars amb un nivell socioeconòmic més baix, i l'estudi estableix una relació clara entre la inseguretat i els casos on tots o alguns dels membres de la llar es troben en condicions laborals precàries.

A més, l'anàlisi dels resultats també posa de manifest que la inseguretat alimentària té com a conseqüència l'excés de pes, una malaltia crònica o alguna discapacitat en algun dels membres de la família. 
  L'estudi també posa en relleu la importància d'accedir a una alimentació sostenible, ja que això implica el gaudi d'una vida més sana i digna, a més de ser una eina per abordar els reptes ecològics actuals i generar "prosperitat, salut i justícia social".

Per últim, l'informe planteja la urgència d'incloure la mesura de la inseguretat alimentària en estadístiques estatals, que permetin tenir un control sobre l'estat del dret a l'alimentació i poder promoure les solucions adequades.