L'estudi revela el problema de seguretat alimentària al país, la falta d'accés a alimentació sana i sostenible, i també la necessitat de promoure mesures i polítiques centrades en les persones i la seva dignitat per construir "una societat més justa i un planeta vivible per a les generacions futures".
Amb la crisi de la Covid-19, el nombre de llars que experimenten inseguretat alimentària ha passat de l'11,9 al 13,3%, i gairebé dos milions i mig de persones han hagut de reduir la ingesta d'aliments per manca de recursos, és a dir, que pateixen una inseguretat alimentària greu. L'estudi basa les seves dades en una enquesta representativa a les llars d'Espanya - 1.350 llars de totes les comunitats autònomes - utilitzant una escala proposada per les Nacions Unides i reconeguda internacionalment per mesurar l'estat de la inseguretat alimentària, a més d'altres dades rellevants com el nivell d'ingressos, la precarietat laboral, la recepció d'ajuts o l'estat de salut dels seus membres.
Un repartiment de lots alimentaris a Barcelona durant la pandèmia Foto: ACN
Per la seva banda, la doctora Claudia Rocío Magaña, també investigadora de la UB, l'estudi ha permès establir que la inseguretat alimentària és "un problema actual i estructural, no només conjuntural o que afecta únicament a determinades persones", cosa que pot provocar que s'aguditzi si no es posen en marxa "accions polítiques i socials conjuntes".
[h3]El nivell socioeconòmic, determinant per a la seguretat alimentària[/h3]
En termes generals, la inseguretat alimentària es dona més en llars amb un nivell socioeconòmic més baix, i l'estudi estableix una relació clara entre la inseguretat i els casos on tots o alguns dels membres de la llar es troben en condicions laborals precàries.
A més, l'anàlisi dels resultats també posa de manifest que la inseguretat alimentària té com a conseqüència l'excés de pes, una malaltia crònica o alguna discapacitat en algun dels membres de la família.

Una dona comprant al Mercat Central de Sabadell Foto: Gala Espín
Per últim, l'informe planteja la urgència d'incloure la mesura de la inseguretat alimentària en estadístiques estatals, que permetin tenir un control sobre l'estat del dret a l'alimentació i poder promoure les solucions adequades.