La Diputació de Barcelona calcula que gairebé un 9% de la població de la demarcació pateix algun tipus de pobresa energètica, és a dir, que té problemes per pagar la llum, el gas o l’aigua. Des de l’inici de la crisi fins al 2014, de fet, les demandes dels ciutadans perquè serveis socials els pagui les factures de subministrament han augmentat un 80% de mitjana. I, en concret, en el 26% dels municipis aquest augment ha superat entre el 200% i el 1.000%.
 
Les dades, que ha presentat avui la diputada de Benestar, Maite Fandos, i que es recullen en un extens informe, “La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona”, constaten que els municipis tenen greus problemes per ajudar les famílies. En concret, tres de cada quatre ha augmentat el pressupost per aquesta partida i ho han fet en un 78,8% de mitjana. Per això, a l'informe també proposen diverses mesures perquè els ajuntaments engeguin plans d’ajut i assenyalen problemes greus en la gestió d’aquestes prestacions. 
 
D’entrada, constaten des de la Diputació que els serveis socials del municipis, que estan assumint majoritàriament les peticions d’ajuts, “manifesten una falta de recursos humans per poder intervenir de forma preventiva”. També han detectat una manca de coordinació entre els diversos departaments, como ara el d’habitatge o el de salut, i una manca d’implicació per part de les empreses d’energia. A més, els municipis no estan recollint les dades sobre pobresa de forma sistemàtica.
 
En aquest sentit, per exemple, explica Fandos que la major part de municipis tenen convenis amb les empreses comercialitzadores d’aigua, “perquè actuen a nivell local”, però, en canvi, amb les grans empreses elèctriques i amb les del gas, que actuen a nivell estatal, els convenis són de més difícil negociació. L’estudi també constata que el 80% dels municipis considera que els mecanismes d’ajuts actuals són insuficients.

Un 9,5% dels avisos per impagament ha acabat en un tall del subministrament
 
Així mateix, a l’estudi han detectat que, abans que el Parlament aprovés la Llei 24/2015, un 9,5% dels avisos per impagament va acabar amb talls del subministrament. Ara la llei ho prohibeix: si una família no pot pagar la llum, el gas o l’electricitat i ha demanat ajut a serveis socials, l’empresa de subministrament no pot efectuar cap tall. El deute, però, sí que es continua acumulant, però no està clar qui haurà de pagar-lo. “Qui assumeix aquest deute és una de les negociacions a què haurà de fer front el Govern. Des de la Diputació estem a favor que siguin les empreses subministradores les que ho assumeixin”, argumenta Fandos.
 
Alhora, també l’informe ha revelat un gran desconeixement per part de les famílies més vulnerables a l’hora de tramitar els ajuts. “Quants avis hi ha que desconeixen que poden demanar el bo social? Sabem que el 80% de les persones vulnerables no el tenen tramitat, i això és perquè ho desconeixen”, ha afirmat Fandos. Per això, l’informe s’acompanya també de diverses guies per ensenyar a estalviar energia i fer front a les factures.

 

4.000 llars de 212 municipis es reformaran amb criteris d'eficiència energètica

La Diputació de Barcelona destina 11 milions d’euros per a les famílies vulnerables i uns 15 milions més per a ajuts contra la pobresa. Una part d’aquestes partides es destina al pagament de factures de subministrament. Ara, a més, també impulsarà un pla per intervenir en 4.000 llars de 212 municipis de la demarcació des d’aquest mateix novembre a finals del 2018. Les reformes tenen com a objectiu millorar l’eficiència energètica dels habitatges i ajudar les famílies a estalviar en energia. La Diputació calcula que el pla de reformes, que costarà un milió d'euros, estalviarà cada any 1,2 milions d'euros a les famílies. El pla pilot dut a terme a Osona i Vilanova i la Geltrú va constatar que cada família podia estalviar 300 euros anuals, uns 25 euros mensuals.