Presentar-se a premis literaris convocats per entitats contràries a la unitat de la llengua i formar part del pòdium dels guanyadors, aquesta es la manera que ha triat el tarragoní Marc Nadal per desemmascarar els atacs a la unitat de la llengua. “Als Països Catalans, el principal que compartim és la llengua”, assenyala Nadal a
Nació Digital tot explicant que va decidir presentar-se als certamens convocats per la Facao (Federació d’Asociacións Culturáls de l’Aragó Oriental) i S’Acadèmi de sa Llengo Baléà, com a “forma elegant de boicotejar-los”.

Dit i fet, Nadal s'ha presentat enguany al
Concurs Lliterari en Aragonés Oriental 'Roberto G. Bayod', organitzat per la Facao, (a la imatge, Nadal a la dreta, amb els altres dos guanyadors) amb una obra pretesament escrita en 'lapao', el conte 'Que ningú mos faigue callá', amb el que ha obtingut el tercer premi. Però és que al diploma acreditatiu del premi en lapao, Nadal hi pot sumar els dos premis obtinguts als Prèmits Lliteraris en Llengo Baléà, organitzats per l'entitat S’Acadèmi de sa Llengo Baléà, que propugna la divisió lingüística i la suposada existència d'una llengua diferent i diferenciada del català a les Illes Balears.
Segons assegura Nadal, va decidir participar als premis balears per primer cop el 2012, enviant un relat breu “de dues pàgines, que me'l van acceptar com a novel·la, segurament perquè tenien pocs concursants”. Amb el relat '
Sa bala de n'Aquil·les ' va aconseguir el primer 'prèmit', mentre que el 2013 s'ha endut el segon premi en la secció de poesia amb el poema 'Grassis'.
Per a realitzar les obres, Nadal, que té “afició per la dialectologia”, va decidir guiar-se a partir de la “ortografia que s'han inventat”, tot assenyalant que, de fet, “ni ells mateixos ho saben escriure”. En totes dues convocatòries, Nadal va assenyalar la procedència catalana, però en el cas del lapao va assegurar que tenia avis procedents de la Franja i va escriure “com parlaven los iaios”.
“La millor manera de demostrar la unitat de la llengua és així -assenyala Nadal- perquè realment és la mateixa llengua per molts matisos i diferencies hi hagi”. De fet, segons afirma Nadal, els secessionistes lingüístics volen “defensar les seves paraules i la seva manera de parlar”, però per fer-ho no cal “obsessionar-se en que el que parlen no és català, ni inventar-se l'ortografia”.