"T'han pegat o insultat des que estàs al carrer?" o "Tens targeta sanitària?", són dues de les preguntes que la Fundació Arrels farà a sense sostre de Barcelona entre el dilluns i el dimecres de la setmana entrant. L'entitat realitzarà un cens de les persones sense llar, amb el qual vol descobrir aspectes de la seva situació fins ara desconeguts perquè després s'apliquin polítiques públiques. La iniciativa forma part d'una prova pilot europea i se'n podrien tenir els resultats el divendres.

Arriba dues setmanes després que la Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), on participa l'Ajuntament, fes un recompte amb el qual es va determinar que a la capital catalana hi dormen 941 persones al carrer i 1.973 en equipaments socials (sumen 2.914, mentre que el 2015 eren 2.564). Aquí cal afegir-hi els 412 residents en assentaments, segons l'última xifra municipal disponible de desembre de 2015.

El recompte gairebé només serveix per tenir l'evolució de la xifra de sense sostre a la ciutat, mentre que el cens suposa fer una completa entrevista a cada persona que pernocta al carrer, amb un qüestionari de set pàgines i 37 de preguntes. A vegades les preguntes que poden semblar simples, com si s'està embarassada o s'és demandant d'asil, poden donar molta informació, com també les més complexes.

"Hi ha algú que t'estigui forçant, enganyant o pressionant per fer coses que tu no vols fer?". "Hi ha algú que t'estigui reclamant diners?". El director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, ha destacat a NacióDigital que amb les preguntes volen detectar "coses que s'hagin escapat" a les persones que els atenen. També es demana per com s'ha arribat al carrer, malalties físiques i mentals, i pel consum de drogues i medicació, entre altres.

Costarà tallar la conversa amb els sense sostre

"Un dels problemes de l'enquesta serà tallar la conversa", reconeix Busquets, que recorda que tothom necessita expressar-se i "descarregar les emocions". Calcula que el temps estimat que es destinarà a cada sense sostre seran uns 20 minuts. Arrels ja té més de 350 voluntaris, que abans han passat per una formació obligatòria d'una tarda. La intenció és pentinar Ciutat Vella i l'Eixample, i agafar alguna mostra a zones com Sant Martí i Sants-Montjuïc.

L'Ajuntament no participa en el cens en considerar que és una iniciativa d'Arrels. No obstant això, entre les entitats socials hi ha incertesa sobre el rol que el govern d'Ada Colau vol per elles. "Les coses les han de fer les administracions o les entitats socials?", es pregunta Busquets. Recorda que l'administració té el poder, però les entitats, l'agilitat, i subratlla: "L'important és que es facin les coses bé, no tant qui les faci".

Arrels defensa que l'objectiu final ha de ser que ningú dormi al carrer, i el primer pas és l'anomenat Housing First, és a dir, que per revertir l'atzucac d'estar sense llar cal accedir primer a un habitatge. Busquets considera que falten espais d'aixopluc on passar la nit "amb seguretat i tranquil·litat". Els diferencia dels albergs, llocs que, segons ell, els sense sostre volen evitar perquè hi roben. A un fins i tot se li van endur una dentadura postissa.