Un col·legi de València manté línia en castellà per a un sol alumne

La Conselleria d'Educació ha ordenat que no se suprimeixi, malgrat el criteri del mateix centre i la massiva oferta en castellà d'altres col·legis pròxims

Publicat el 05 de setembre de 2014 a les 06:09
Vicent Moreno (amb samarreta groga), amb pares i mares del CEIP Cremona d'Alaquàs.

El CEIP Pare Català de València s'ha convertit en aparador de l'obstinació lingüística de la Generalitat. A meitat del curs passat la Conselleria d'Educació va ordenar la reversió al castellà d'una de les línies en valencià perquè una família ho havia requerit judicialment. No importava que els alumnes, de tres anys, haguessin estat els cinc primers mesos rebent l'ensenyament en valencià.

S'ordenava el canvi de línia i punt. Sort que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) decretà 'in extremis' la suspensió cautelar de la mesura i els nens acabaren el curs tal com l'havien començat.

A la Generalitat, però, allò li va saber a derrota i ara torna a la càrrega. Iniciat el curs 2014-2015 (al País Valencià ha començat el tres de setembre per als cicles d'Infantil, Primària i Secundària) el Pare Català compta, tot i el criteri en contra del mateix centre, amb línia en castellà per a les aules de tres i quatre anys. En aquesta última s'han matriculat tres alumnes però, segons fonts de l'AMPA, només se'n ha presentat un.

Una mestra, un alumne. És, segons Escola Valenciana, l'aula amb la ràtio més baixa de tot el País Valencià. Curiosament, la família que, amb la seua denúncia, facilità la intervenció de la Conselleria ha preferit matricular el seu fill en un altre centre. Potser al lector li resulte útil saber que el barri de Benimaclet, on s'ubica el Pare Català, està farcit de col·legis de línia castellana. No es pot al·legar inexistència d'alternatives

Els greuges comparatius

Escola Valenciana deplora que la Generalitat no defense, amb igual recel i en cada cas, els drets lingüístics i escolars. El CEIP Ciutat de Cremona d'Alaquàs (L'Horta) n'és un bon exemple. La davallada de la natalitat ha estat l'argument utilitzat per la Conselleria per a suprimir la unitat en valencià de tres anys tot i haver 21 famílies interessades. Al CEIP Herrero de Castelló es dóna un altre cas semblant: s'ha mantingut una unitat en castellà per a quatre alumnes i se'n ha suprimit una en valencià sol·licitada per quinze famílies.

“La manca de transparència, diàleg i consens és injustificable quan es posen els casos damunt la taula i es fan les comparatives pertinents”, afirma Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana. I continua: “És un escàndol que, en compte d'assegurar al nostre alumnat el millor ensenyament possible, Maria José Catalá [consellera d'Educació] estiga fent pura ideologia neoliberal i intransigent”. La Conselleria sosté, per contra, que en els últims anys l'evolució de les línies en valencià és creixent, tot i no aportar dades detallades.