[nointext]
Rep El Despertador cada matí al teu correu

La cita és avui a les 12 del migdia. Carlos Lesmes, president del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem en funcions, inaugurarà l'any judicial a la sala de plens del TS, que ha vist el judici al president Companys, el de la il·legalització de Batasuna, el dels GAL o el de l'1-O. L'acompanyaran el nou fiscal general de l'Estat, la cúpula judicial i també Felip VI. El poder judicial té, a Espanya, més tirada i respecte a la corona que no pas al poder executiu o al legislatiu, que són d'extracció democràtica. Serà el quart any que Lesmes, un dels líders de la dreta a la magistratura, inaugura l'any judicial en funcions.

Lesmes se'n queixarà de la no renovació, però al PP, que dona tota la cobertura i suport a la seva feina, ja li va bé que sigui així. Si es renovés ara, els populars en perdrien el control perquè les majories al CGPJ, l'òrgan de govern dels jutges, responen a les de les Corts. Alberto Núñez Feijóo, com en el seu dia també va fer Pablo Casado, prefereix esperar a les pròximes eleccions. Si les guanya podrà preservar el control del poder judicial, que ha actuat com una tercera cambra amb el procés català o amb les mesures extraordinàries que s'han pres durant la pandèmia. L'escàndol s'ha normalitzat.

El govern de Pedro Sánchez no és capaç de trobar una via, tampoc legal, per renovar el poder judicial, clarament escorat a la dreta i fortament centralitzat. No se'n surt i la situació no para de degradar-se. Les baralles a la judicatura s'accentuen en moments de polarització política. De fet, el CGPJ havia estat pràcticament un òrgan tècnic fins a mitjans dels 90, quan els casos de corrupció del PSOE i els GAL van judicialitzar i crispar enormement la política. I es produeix una paradoxa: Sánchez no pot intervenir-lo perquè ha de respectar la separació de poders, però la situació que s'hi viu no només frustra els seus plans -ja sigui pel fre a determinades llibertats o en la desjudicialització a Catalunya- sinó que empobreix encara més la qualitat de la democràcia espanyola i en perjudica seriosament la imatge a l'exterior. Les institucions europees ho han criticat i el descens d'Espanya als rànquings de qualitat democràtica s'explica bàsicament per la situació del seu poder judicial, que també ha rebut clatellades a altres països i tribunals supranacionals per la manca de garanties en la persecució als líders independentistes.

Però, com deia, Sánchez i Feijóo són lluny dels acords. El líder conservador no té gens de pressa a pactar i la seva actitud no ha estat, en això, diferent de la de Casado. Competeix amb Vox i no vol allargar la mà al govern espanyol en un assumpte que hauria de ser "d'estat". Feijóo va arribar al lideratge del partit projectant una imatge centrista i intenta baixar-li els fums a l'extrema dreta -ha dit que voldria al PNB com a soci- però a l'hora de la veritat, cada cop que obre la boca o ha d'arribar a algun acord, actua amb molt poc sentit de la moderació. El debat d'ahir al Senat sobre les mesures anticrisi en va ser una bona mostra. Per això Sánchez, que furga en la seva "insolvència", té tantes ganes d'acarar-s'hi i espera que la precampanya se li faci molt llarga al gallec.
 

---

Avui no et perdis

» Els laments del poder judicial no estoven la dreta per renunciar al seu control; per Bernat Surroca.

» Crònica: Sánchez converteix el debat sobre la crisi en un atac contra la «insolvència» de Feijóo; per Pep Martí.

» Reportatge: «He treballat a 10 cases i enlloc m'han fet contracte»: l'escull no resolt de les treballadores de la llar; per David Cobo.

» És possible pactar un cistell de la compra «low cost»?; per Irene Montagut.

» Els comuns reclamen al PSOE i a ERC que el diàleg no estigui sotmès al calendari electoral; per Carme Rocamora.

» Puigdemont compara la desfeta del 1714 amb la guerra a Ucraïna: «Ens volien destruir físicament»; per Oriol March.

» Cap conseller d'ERC assistirà a la manifestació de la Diada; per Oriol March.

» Fil directe: «Governar»; per Joan Serra Carné.

» Opinió: «No hi ha una sola manera de fer-ho»; per Joan Foguet.

» El papa Francesc, entre els rumors de conclave i les reformes pendents; per Pep Martí.

» Mínim històric de pacients Covid a les UCI dels hospitals catalans; per Lluís Girona.

» Augmenten a setze les comarques en alerta per pluges aquest dimecres; per Lluís Girona.

» Futbolítica | Entre Lenin i Škoda: el passat comunista del Viktoria Plzeň; per Ramon Usall.
 

---

 El passadís

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) es troba immers aquests dies en l'elaboració d'una enquesta sobre la situació política i econòmica d'ampli abast arreu de l'Estat. El qüestionari arrenca amb la crisi del coronavirus i evoluciona cap a la guerra a Ucraïna, i després es dirigeix cap a les mesures adoptades pel govern espanyol a l'hora de mitigar la crisi energètica que se n'ha derivat. A banda de preguntar si s'aproven les iniciatives de Pedro Sánchez, existeix una qüestió sobre si cal acabar amb el canvi d'hora, un debat bizantí que apareix cada sis mesos als mitjans de comunicació i pel que ara pregunta el CIS. A partir d'aquí, el sondeig es dirigeix cap al mapa polític: qui hauria de ser el pròxim president espanyol? Com es valora Sánchez i com es valora Alberto Núñez Feijóo? Quina confiança mereixen els dos dirigents? També es pregunta per altres líders, com ara Yolanda Díaz, Santiago Abascal, Inés Arrimadas i Íñigo Errejón. Per acabar, es reclama especificar -dins d'unes forquilles- els ingressos familiars i de quina classe social es considera l'enquestat. El marc socioeconòmic, ja se sap, serà clau si Sánchez vol seguir a la Moncloa.

Vist i llegit

"Fa tant de temps que no ens llegim entre nosaltres, que ens hem convertit en persones-anunci, en simples etiquetes que ens defensen sense matisos, ni complexitats, habitants en departaments estancs sense vasos comunicants. Ens parlem molt, però no ens escoltem". Qui escrivia ahir això, en el seu retorn com a columnista a El Periódico després d'haver passat per La Vanguardia, d'on la van despatxar fa un any, és la periodista i tertuliana Pilar Rahola. Justificava així en el seu article "Punt de trobada" haver anat a parar a un diari que el sector de l'independentisme amb el qual sintonitza Rahola presenta com una eina de l'Estat i les seves clavegueres. Fins i tot ella mateixa havia blasmat durament el rotatiu de Prensa Ibérica. El discurs d'ahir de Rahola està ben allunyat del to que gastava en els seus debats al FAQS de TV3 i en altres espais d'opinió fins ara. Veurem si és un propòsit d'esmena o només un recurs per sobreposar-se a la contradicció.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1813 el popular Oncle Sam es convertia en un dels símbols nacionals dels Estats Units. L'origen de tot plegat és en la guerra contra els anglesos quan els soldats van rebre una remesa de carn amb les inicials US, d'Uncle Samuel Wilson. A partir d'allà es va començar a popularitzar l'Oncle Sam per referir-se al govern dels Estats Units. Després seria representat com un home gran, amb barba i vestit amb els colors de la bandera americana que reclutava soldats a la primera i la segona mundial. En aquest vídeo podeu repassar la seva història.

 L'aniversari

El 7 de setembre de l'any 1963, avui fa 59 anys, va néixer a Barcelona la periodista Àngels Barceló. Actualment és una de les veus més potents de la Cadena Ser com a presentadora i conductora del matinal Hoy por hoy, que durant anys va presentar Iñaki Gabilondo. Barceló va començar a Catalunya Ràdio, des d'on va passar a presentar els Telenotícies de TV3. El 1997 va fer el salt al circuit estatal passant a presentar l'informatiu de Telecinco i després a la Ser, on va presentar el nocturn Hora25. La periodista va ser contundent en la crítica als polítics independentistes després que no implementessin la república proclamada el 27-O. Ho podeu recuperar aquí.

  ​ Fes clic aquí per rebre'l