La campanya d'incendis forestals a Catalunya, que va del 15 de juny al 15 de setembre, ha acabat amb bones xifres, gràcies principalment a una "meteorologia poc usual", amb temperatures moderades i molts episodis de pluja, a més de llamps i vent. Tot i que l'hivern i la primavera van ser secs, i això feia preveure una campanya complicada, finalment ha estat "suau i atípica", segons la Conselleria d'Interior. 

L'estiu més plujós i menys calorós dels últims anys ha permès reduir el número d'incendis, però, curiosament, el número d'hectàrees cremades ha estat superior al de l'any passat, quan se'n van cremar 490, tot i haver-hi 500 incendis més. El que ha fet decantar la balança va ser l'incendi de Tivissa (Rivera d'Ebre), que va acabar el 17 de juny amb 830 hectàrees cremades. El 2012 hi va haver 2.841 incendis, però 15.600 hectàrees cremades, sobretot pels focs de l'Alt Empordà.

La meteorologia va fer que a principis de juliol bona part del país ja estigués força humida, com les comarques de Girona, l'est i el nord de les de Barcelona, el Pirineu i la costa sud de Barcelona. A mitjans d'agost, el major risc estava concentrat a les Terres de l'Ebre, sobretot prop de la Franja de Ponent, les comarques de Lleida i el Camp de Tarragona.

L'estratègia dels bombers

La concentració del risc, i el fet de fer cada dia dos brífings a la Sala Central dels Bombers, ha permès adaptar l'estratègia i concentrar efectius i recursos materials a les zones de més risc. Així, els caps de bombers anticipaven cada vespre els recursos de l'endemà, marcant rutes aèries preventives, portant mitjans aeris on hi hagués més risc i concentrant columnes mòbils i activant els parcs de bombers voluntaris on fes més falta.

Els auxiliars forestals també es van activar més aviat o més tard segons el risc de la seva zona. Els primers van ser els de Lleida i la Catalunya Central, per garantir una resposta operativa davant la sega del cereal. Els de Tarragona, Terres de l'Ebre i Girona van acabar més tard a causa dels forts vents. Així mateix, els bombers professionals van haver de fer tres guàrdies més de deu hores cadascuna. Aquestes 30 hores extres per cada bomber han suposat gairebé 74.000 hores de feina més per a tot el cos.

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha valorat positivament la nova estratègia dels bombers catalans els últims anys, adaptant-se a les noves circumstàncies creades pel canvi climàtic. Però aquesta "acumulació de coneixement" de la lluita contra el foc farà que es tendeixi a "no abaixar la guàrdia".

Les dades

- En total hi ha hagut 1.429 incendis de vegetació (500 menys que el 2013), 181 dels quals en boscos.

- 76 incendis han estat causats per llamps; 31 intencionats; 15 en accidents de línies elèctriques, motors, màquines o altres elements i 36 han estat negligències. 

- S'han cremat 1.325 hectàrees (490 el 2013), de les quals 531 eren arbrades i 393 eren arbustos i matolls.  L'incendi de Tivissa (Ribera d'Ebre) va acabar amb 830 hectàrees cremades. 

- També hi ha hagut mig centenar d'episodis de risc meteorològic. Destaquen 3 amb vents secs i calents del sud, 29 amb llamps i 21 amb vents de mestral i tramuntana.