L'adaptació dels currículums, la segregació escolar o les expectatives dels docents amb la seva tasca són algunes de les pràctiques educatives que la investigadora Aina Tarabini ha comprovat que poden contribuir a l'abandonament escolar d'aquells alumnes que tenen més risc de no acabar l'ESO.

En un estudi de la Fundació Jaume Bofill, titulat "Lescola no és per tu: El rol dels centres educatius en l'abandonament escolar", Tarabini conclou que aquest fenomen és encara més freqüent entre els alumnes que han estat agrupats per nivells durant aquesta etapa, i alerta que la segregació ''entre bons i dolents'' afecta l'autoestima dels adolescents i no contribueix a despertar-los l'interès per estudiar, sinó tot el contrari.

Aquest fet, la sociòloga el relaciona amb la reproducció i retroalimentació dels comportaments entre els grups d'adolescents i recorda que ''el que es considera normal de fer i esperar'', és a dir, disposicions envers l'estudi o expectatives més enllà de l'ESO, estan condicionades pel grup d'iguals i per tant, en centres on ''allò normal'' és ''portar-se malament'' acaba reproduint-se grup rere grup. 

Entrevistes amb professors i alumnes de cinc instituts de Barcelona

Són les principals conclusions de l'informe, que proposa canvis al sistema per entendre'l des d'un punt de vista comunitari. Concretament, per arribar a les conclusions, l'anàlisi es basa en estudis de cas de caire etnogràfic, desenvolupats en el marc del projecte ABJOVES, a 5 instituts públics de la ciutat de Barcelona i inclou més de 100 entrevistes en profunditat (50 amb equips directius i professorat i 54 amb estudiants de 3er i 4art d’ESO), 11 grups de discussió (5 amb docents i 6 amb estudiants), observació d’espais formals (aules, espais de reunió, juntes d’avaluació) i informals (patis, passadissos) i anàlisi de documents i dades de centre (projectes de centre i dades oficials del Departament d’Ensenyament).

Entre el 2008 i el 2015, l'abandonament escolar prematur a Catalunya, és a dir, els alumnes que no acaben l'ESO, va passar del 32,9% al 18,9%, una davallada significativa que, segons alguns experts, s'ha donat gràcies a la crisi, ja que la falta de feina ha retingut en el sistema educatiu els alumnes que, en altres èpoques, se sentien atrets per una feina més que pels estudis, encara que fos mal remunerada i precària.

Des de la Fundació Jaume Bofill però, s'han volgut conèixer les causes d'aquest pràcticament 20% que es manté, i en un estudi liderat per la investigadora Aina Tarabini, han conclòs que és el disseny del mateix sistema el que impedeix lluitar contra aquest fracàs escolar que, en paraules de la investigadora, trenca ''el dret'' de tots els joves a rebre l'educació fins als 16 anys i els deixa en situació vulnerable per la manca d'oportunitats que suposa no tenir els estudis obligatoris.

Modificar l'estructura de l'ESO

Tarabini proposa canvis basats en el sistema per aconseguir revertir aquesta situació, el 20% d'abandonament escolar, que es dona majoritàriament a 3r d'ESO i també, més en nois que en noies. La investigadora conclou en el seu estudi que caldria dissenyar un pla de xoc contra la segregació escolar, com a primera mesura per millorar aquesta taxa, i treballar colze a colze amb els municipis i els territoris també a l'hora de dissenyar plans de lluita contra el fracàs escolar i l'abandonament que doni, per exemple, més oferta educativa als entorns més empobrits.

En aquest sentit, reconeix que mesures com la proliferació d'instituts-escola, són una bona eina per millorar la transició a la Secundària sempre i quan el projecte educatiu sigui potent i hi hagi la implicació dels docents. També considera que la jornada compactada a la secundària no ajuda als més vulnerables, que acaben passant la tarda al carrer. 

A nivell intern, Tarabini proposa flexibilitzar la càrrega horària, curricular i pedagògica dels quatre cursos d'ESO per afavorir el treball globalitzat i per projectes als centres, amb col·laboració entre docents de diferents matèries són algunes de les propostes que Tarabini posa sobre la taula per combatre aquest abandonament als propis centres. També creu que els docents han de tenir més ''temps de reflexió'' per poder pensar i dissenyar com afronten les classes i l'heterogeneïtat que se'ls presenta, i alhora, aposta pel treball en xarxa i cooperació amb altres centres en contra de la competició que s'estableix actualment.