Un equip de recerca codirigit per l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (Ibec) i l'Hospital West Xina de la Universitat de Sichuan (Xina), ha aconseguit revertir l'Alzheimer en ratolins per primera vegada. Tal com recull l'estudi publicat a la revista Signal Transduction and Targeted Theory, els investigadors han demostrat l'eficàcia d'una estratègia basada en injeccions de nanopartícules per restaurar el funcionament del sistema vascular que regula l'entorn del cervell.
Mentre la nanomedicina tradicional es basa en nanopartícules com a portadores de molècules terapèutiques, el nou enfocament empra nanopartícules que són bioactives en si mateixes, és a dir, fàrmacs supramoleculars. Això vol dir que, en comptes de dirigir-se directament a les neurones, la teràpia restaura la funció adequada de la barrera hematoencefàlica (BBB per les sigles en anglès), el "guardià vascular" que regula l'entorn del cervell.
L'equip ha demostrat que enfocar la teràpia a un mecanisme específic permet que les proteïnes de rebuig indesitjades produïdes al cervell no travessin aquesta barrera, eliminant-se correctament en el flux sanguini. A l'Alzheimer, la principal proteïna de rebuig és la beta amiloide, l'acumulació de la qual perjudica el funcionament normal de les neurones.
El tractament que reverteix l'Alzheimer en ratolins
Els investigadors van fer servir models de ratolí programats genèticament per produir majors quantitats de beta amiloide i desenvolupar un deteriorament cognitiu "significatiu" que imita la patologia de l'Alzheimer. Aleshores, van administrar només tres dosis dels fàrmacs supramoleculars mitjançant injeccions i, posteriorment, van monitorar l'evolució de la malaltia. El primer coautor de l'estudi i investigador de l'Hospital West Xina de la Universitat de Sichuan, Junyang Chen, ha explicat que, només després d'una hora de la primera injecció, van observar una reducció del 50-60% en la quantitat de beta amiloide dins del cervell.
En un dels experiments, van tractar un ratolí de 12 mesos -equivalent a un humà de 60 anys- amb les nanopartícules i, sis mesos després, van observar que l'animal -de 18 mesos, comparables a 90 anys humans- havia recuperat "el comportament d'un ratolí sa". L'investigador principal del Grup de Biònica Molecular de l'Ibec i líder de l'estudi, Giuseppe Battaglia, ha assenyalat que l'efecte a llarg termini prové de la restauració del sistema vascular del cervell: "Creiem que funciona com una cascada. Quan s'acumulen proteïnes de rebuig com la beta amiloide, la malaltia progressa".
Així, una vegada que la vascularització pot funcionar novament, comença a eliminar beta amiloide i altres molècules perjudicials, cosa que permet que tot el sistema recuperi el seu equilibri, apunta Battaglia. El més rellevant, segons explica, és que les nanopartícules actuen com un fàrmac i semblen actives un mecanisme de retroalimentació "que fa tornar aquesta via d'eliminació a nivells normals".
Els pròxims passos
La proposta de teràpia ofereix una "via prometedora" per desenvolupar intervencions clíniques efectives, abordar les contribucions vasculars a la malaltia d'Alzheimer i millorar, en darrer terme, els resultats dels pacients. En aquest sentit, la investigadora del grup de Biònica de l'Ibec i professora adjunta de la Universitat de Barcelona (UAB) Lorena Ruiz ha apuntat que l'estudi ha demostrat una "notable eficàcia" per aconseguir una ràpida eliminació de beta amiloide, restaurar la funció saludable a la barrera hematoencefàlica i conduir a una reversió de la patologia de l'Alzheimer.
