Una investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) publicada aquest divendres ha identificat el primer escriptor en llengua catalana, situant-lo entre els finals del segle XI i principis de l'XIII -època dominada culturalment per l'estament eclesiàstic i amb el llatí present en les escoles-.

El treball, dut a terme pel catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica, Jesús Alturo, i la doctoranda Tània Alaix, ha suposat "una nova aproximació als primers documents escrits totalment en llengua catalana", segons ha informat aquest divendres la universitat en un comunicat.

Es tracta del "Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet", escrit el 1105 i que es conserva a la Biblioteca de Catalunya i el Bisbat d'Urgell, el seu autor és el sotsdiaca Ramon, un clergat de la vila de Cabó (Lleida), a prop d'Organyà (Lleida), al servei dels senyors Caboet.

Els dos investigadors han qualificat a l'autor "d'home culte, amb molt bona cal·ligrafia, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg" i per això li han atorgat ser el primer escrit conegut de literatura catalana. L'escrit és un pergamí sense data i anònim, que mesura 10 centímetres d'altura i 52 de llarg, i explica "les faltes i ofenses" que el seu vassall Guillem Arnall havia comès no només contra ell, sinó també contra la seva dona i drets, i s'han conservat a 12 documents originals i unes poques còpies.
 
Els dos responsables ara confien que aplicant aquesta metodologia basada en l'examinació paleogràfica i filològica a la resta de diòcesis catalanes, s'obtinguin resultats semblants. Fruit d'aquest procediment s'han fixat dates per altres obres com les "Homilies d'Organyà", al voltant del 1220, i el "Liber iudicum" de Montserrat, al voltant del 1190, ambdues considerades els primers textos literaris en català.