Una imatge de la ressurecció. Foto: Life

Podria la ciència ressuscitar? Aquesta pregunta és la que intenta respondre Sam Parnia, el director d'investigació de resurrecció a la Universitat Estatal de Nova York i director del Projecte de la Consciència Humana de l'Hospital de Southampton. Ho ha fet a través del llibre "L'efecte Llàtzer", en el que ha reunit totes les metodologies modernes per ressuscitar .


Segons Parnia, el mètode més eficaç és refredar el cos -amb gel i a través de catèters- a fi i efecte de reduir l'activitat metabòlica a les cèl·lules. Un cop assolit aquest primer pas, s'hauria de connectar el cos a un "oxigenador de membrana", que activa la circulació i l'oxigenació de la sang. Segons l'autor, la tecnologia que permet ressuscitar a les persones fins a set hores després que el seu cor hagi deixat de bategar. Un mecanisme que ajudaria a salvar vides a través des la mort.

Segons els tècnics el procés és complicat, laboriós, gens barat, però sí possible. Parnia recorda les possibilitats de viabilitat si es tenen present els temps de vida de les cèl·lules humanes després de la mort. Les cèl·lules del cervell són "viables" i poden ser cultivades en un laboratori fins a quatre després de la mort d'una persona; les del greix viuen durant 13 hores, les de la pell 24 hores i les dels ossos quatre dies.