L'Ajuntament de Castellolí (Anoia) ha iniciat un projecte perquè el poble torni a tenir una botiga de queviures després que l'última abaixés la persiana fa 30 anys. Per respondre a aquesta demanda històrica, el consistori ha engegat una iniciativa per oferir gratuïtament una casa amb local comercial a la planta baixa i habitatge al primer pis.

Es tracta de l'edifici de Cal Peret, on antigament ja hi havia hagut botiga, forn i estanc. Els propietaris han fet una cessió gratuïta a l'Ajuntament i aquest farà un contracte de masoveria urbana. La convocatòria s'ha obert aquesta setmana i el telèfon no ha parat de sonar. "La resposta ha estat sorprenent, fins i tot ens ha contactat una persona de Suècia", explica a l'ACN l'alcalde, Joan Serra.

Un poble de 651 habitants sense botiga de queviures

Castellolí té 651 habitants, però no té cap botiga de queviures. De fet, els únics establiments comercials del poble són un forn i una farmaciola, a banda de bars i restaurants. Feia trenta anys que no hi havia cap comerç d'alimentació al poble, tot i que l'alcalde ha explicat que sí que havien sorgit algunes iniciatives puntuals com ara la venda ambulant de productors un dia a la setmana o facilitar que comerços d'altres municipis entreguessin les comandes a domicili. "Tot això eren mesures pal·liatives, nosaltres volíem una botiga física on la gent pugui comprar i que serveixi també de punt de trobada i d'unió entre els veïns", ha expressat Serra.

De fet, feia temps que l'Ajuntament treballava amb aquest projecte i Serra admet que ara "s'han alineat tots els astres". Els propietaris de Cal Peret, l'antic comerç del poble, han fet una cessió gratuïta de l'edifici -que consta de local comercial i habitatge- a l'Ajuntament. D'aquesta manera, el consistori ha obert una convocatòria per trobar algú que vulgui fer-se càrrec del negoci a canvi de tenir allotjament i local de forma gratuïta. L'emprenedor haurà d'assumir les despeses de manteniment, però el consistori farà una aportació de 15.000 euros per adequar l'espai amb la infraestructura necessària, com ara frigorífics o taulells.

Tot i que no hi ha uns requisits previs per presentar-se a la iniciativa, Serra ha explicat que l'Ajuntament sí que estableix com a condició que la botiga inclogui productes de quilòmetre zero. En concret, Castellolí forma part del Parc Agrari de la Conca d'Òdena i del Parc Rural de Montserrat i la idea és que el comerç ofereixi productes provinents d'aquests dos parcs. A més, també es valorarà que tinguin un projecte de recuperació d'aliments com ara formatge, pa o embotits a partir de matèries primeres de proximitat.

L'èxit de la proposta ha sorprès el mateix alcalde, que recorda que tan sols fa una setmana que han obert les bases de la convocatòria i el telèfon de l'Ajuntament no ha parat de sonar. "La secretària de l'Ajuntament ha hagut de deixar durant unes hores la seva feina per atendre les trucades", assegura. Entre els interessats, hi ha veïns del mateix poble fins a una persona que va trucar des de Suècia i que és productor de formatges.

Una casa amb molta història

La botiga de queviures de Cal Peret la va obrir el besavi de Montserrat Costa, actual propietària de l'edifici, juntament amb el seu germà. Recorda que la botiga era també forn de pa i estanc i s'hi venia de tot. Els seus pares van seguir el negoci, però, quan va arribar l'edat de jubilar-se, ella i el seu germà van optar per altres professions. "Era un temps en què els supermercats ja havien començat a arribar a Igualada i era molt complicat poder viure d'una botiga de poble", recorda Costa.

De fet, explica que botigues com la de Cal Peret eren més "un servei que no pas un gran negoci". "Els meus pares feien un horari molt dilatat: obrien a les set del matí i els dissabtes tancaven a les 12 de la nit. No era només un punt de venda, la gent venia a passar l'estona", recorda l'actual propietària. De fet, diu que hi havia àvies que "venien a la botiga cinc o sis vegades al dia, era un punt de trobada i de cohesió social".

Costa explica que quan va assabentar-se que l'Ajuntament de Castellolí tenia intenció de facilitar l'obertura d'una botiga de queviures al poble no s'ho va pensar. De fet, ella i el seu germà ja havien fet contractes de masoveria urbana amb anterioritat a la part de l'habitatge de Cal Peret. Creu que seria interessant que la persona que es quedés el negoci sigui "creativa" i amb "iniciativa empresarial".

La copropietària de l'habitatge també es mostra molt satisfeta que l'edifici de Cal Peret torni a tenir vida i que no es perdi una botiga amb tanta història. De fet, a tall d'anècdota, explica que el mes de juliol de 1936 el seu pare, Màrius Costa, que en aquell moment tenia 18 anys i estava aprenent l'ofici de forner i pastisser a Montserrat, va emportar-se el crist de marfil de la basílica de Santa Maria per evitar que fos destruït.

Ell pujava cada dia de Castellolí fins a Montserrat amb bicicleta i un monjo li va demanar que s'endugués el crist a casa seva per evitar que el cremessin. Així doncs, va seguir les instruccions del religiós, va amagar el crist a dins d'un sac de carbó i el va amagar a casa seva, Cal Peret, durant els tres anys que va durar la Guerra Civil.