Una balena iubarta es deixa veure a prop de la costa tarragonina

La presència d'aquest cetaci al Mediterrani és accidental, ja que prefereix aigües més fredes i properes als pols i aigües de zones subtropicals durant els hiverns polars

Publicat el 07 d’abril de 2016 a les 14:46
Una balena iubarta o balena amb gep, un cetaci de grans dimensions, va ser vista el passat 29 de març a unes cinc milles de la costa de Tarragona. Una científica del programa d’observadors de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) la va veure mentre estava a bord del buc pesquer quan el cetaci va emergir a la superfície i ha començat a colpejar el mar amb les seves aletes i cua, fet distintiu del comportament d’aquesta espècie.

Matxalen Pauly, l’observadora responsable d’haver vist la balena ha explicat que “la sorpresa inicial va donar pas al registre del nombre més gran possible de detalls”. “El cetaci va estar a la superfície uns minuts colpejant el mar insistentment amb l'aleta de la cua. En aquest temps també va deixar veure la seva petita aleta dorsal i part de les aletes pectorals, blanques», molt característic d'aquest tipus de balenes.

La balena amb gep pertany al grup dels cetacis amb barba i és una de les balenes més grans del món, que arriba a un màxim de 16 metres de longitud. La distribució és global i està present en tots els oceans, tot i així, la seva presència al Mediterrani és accidental, ja que prefereix aigües més fredes i properes als pols i aigües de zones subtropicals durant els hiverns polars. Els exemplars adults poden sobrepassar les tres tonelades de pes i les cries neixen amb un pes de 600 kg.

Al Mediterrani es té constància de només una vintena de registres d’aquests cetacis, tot i que en els últims deu anys sembla que ha augmentat la visita d’aquest tipus de balenes. Els experts apunten que això pot ser degut a l'augment de població de les iubartes a l'Atlàntic Nord, però també a l’increment de científics observadors repartits pel territori. Es calcula que la població mundial d'aquesta espècie és de 80.000 exemplars, després d'estar a punt d'extingir-se l'any 1966, quan es va decidir abandonar la seva caça que havia reduït la població un 90%, segons informen des de l'IEO.