El senador liberal de Vermont Bernie Sanders ha aconseguit dues importants victòries als estats de Washington, Alaska i Hawai, que van celebrar caucus ahir. El 81% dels vots a Alaska i el 72% a Washington, un estat important situat a la costa del Pacífic, al nord de Califòrnia, més el 70% a Hawai, són bons indicadors pel candidat de l’ala esquerra del Partit Demòcrata. Hillary Clinton no veu perillar de moment la seva nominació, però comença a assumir que Sanders serà un company de disputa fins que les primàries concloguin el proper mes de juny. Els republicans no celebraven cap elecció aquest cap de setmana.

Pel que fa al recompte de delegats, Clinton en té fins ara 1.234, per 956 de Sanders. Si en el Partit Republicà la xifra màgica, el nombre de delegats necessaris per ser elegit candidat oficial del partit, és de 1.237, en el Partit Demòcrata calen 2.382 delegats. Ara per ara, encara queden molts delegats per guanyar. Però Hillary té un avantatge clar: els anomenats superdelegats. Són els dirigents del partit, governadors, congressistes i membres de la direcció que com a tals són delegats amb dret a vot a la Convenció. Són 712 i poden acabar sent decisius. La gran majoria d’ells es decantaran per Clinton. Tot i així, si Sanders aconseguís finalment una majoria de vots o de delegats elegits, la seva posició seria molt forta.

Encara falta pel final, que serà el 7 de juny, quan votaran els darrers estats, entre ells Califòrnia, el que elegeix més delegats. Però ja es pot assegurar que Sanders s’ha convertit en una força política rellevant que el seu partit no podrà desconèixer. És improbable que acabi imposant-se a Clinton –tot i que no és matemàticament descartable-, però pot presentar-se a la Convenció amb prou pes polític per condicionar el programa del partit i potser fins i tot per exigir la vicepresidència. Una petició que, si hi estigués interessat, seria difícil d’evitar per part de la maquinària.  

El format d’aquestes tres eleccions beneficiava Sanders, ja que el caucus no són votacions en urnes en col·legis electorals, sinó assemblees obertes que tenen lloc en escoles, esglésies i fins i tot en cases particulars. En aquestes trobades, és molt important la distància curta i l’entusiasme dels representants dels diversos candidats, i en això últim, Sanders du avantatge enfront una Clinton que disposa de millor organització i recursos, però que sempre –és el pes que arrossega- apareix com a menys “autèntica” per un ampli sector de l’electorat.