Aquesta situació, que els veïns assenyalen com a negligent, es fa encara més inversemblant sabent-ne la ubicació. La finca, que acumula la runa i les destrosses d'un incendi al terrat que va tenir lloc el novembre passat, se situa únicament a 50 metres de la Basílica de Santa Maria del Pi, i també es troba encabida entre la Rambla i l'Ajuntament, que es troben a uns 200 metres d'aquest bloc de pisos. Així, per qui hi viu, la passejada diària a casa suposa recórrer carrers farcits de turistes, negocis fets a mida dels visitants i edificis clàssics i reformats per, de sobte, irrompre en una finca sòrdida on els canvis no arriben.
"Hi ha rates i paneroles. Quan plou, a una habitació sempre entra l'aigua. Cada any hi ha hagut dos o tres dies seguits sense llum. Ara quan fem ús de la rentadora, es filtra aigua als pisos de baix i del costat. La porta de l'escala no tanca, i això al Gòtic significa que pot entrar-hi tothom i l'escala s'omple de tota mena de persones". El relat el fa la mare d'una de les família que viuen al bloc, que prefereix mantenir l'anonimat. Al seu costat, el Mohammed, el pare de les dues criatures de vuit i cinc anys, s'hi afegeix. "La meva filla té por de sortir de casa i ens demana que l'acompanyem, només que per anar per l'escala", detalla l'home.
Parla d'una escala amb esglaons conformats per rajoles trencades, baranes que ballen, escletxes al sostre i, també, objectes del carrer acumulats a les plantes de dalt. Quan s'arriba al terrat, el panorama s'acaba de convertir en un escenari de descomposició i runa. És el rastre d'un foc que es va registrar cinc mesos enrere, però que encara no ha rebut cap mena d'atenció per part de la propietat, a ulls dels habitants. "Només va venir la Guàrdia Urbana i els Bombers. Ningú més", lamenta en Mohammed.

Esglaons de l'interior de l'edifici. Foto: D.C.
Les restes d'un incendi, mig any després
Des del terrat, la parella és interpel·lada per una dona de la finca del costat que atura el rec de les seves plantes. "Que coneixeu el propietari? A la nostra comunitat estem intentant contactar-lo. Hem posat diverses queixes els últims mesos per l'edifici. Pel foc i perquè s'ha desprès algun trosset de la façana. Això no pot ser", diu la dona, abans d'endur-se una resposta poc encoratjadora per part de la família que mostra l'estat de la finca on viuen. "Que més voldríem. Portem anys intentant aconseguir coses mínimes i res. Com si no existíssim", es responen. Més tard, intercanvien números de telèfon per fer-se arribar fotografies de les destrosses i l'incendi.
La família ja no sap què fer. "Només volem sortir d'aquí. Estem inscrits a la borsa de lloguer social, però els pisos que surten són per 800 euros, o 700 euros. I són difícils d'aconseguir entrar-hi. Tenim una visita per a un. A veure com surt. La resta del lloguer està impossible", diu en Mohammed, en un context d'escalada de preus rècord tant a Barcelona com a Catalunya. El cas, però, és que ells van arribar a l'edifici el 2012 amb un contracte de lloguer. La propietat del pis, la Fundació Sant Felip Neri, ho va deixar en mans d'un administrador de finques i els anaven renovant els contractes de lloguer. Va ser llavors quan la mare de la família va fer un pas endavant i, veient que ni l'administradora de finques ni la congregació de felipons feien res, va portar el cas a una oficina d'habitatge municipal.
"Estàvem pagant lloguer i era com si visquéssim al carrer", recorda la dona. Poc després, va arribar a la pandèmia i en veure que no es feia res per resoldre una situació que posava en risc la seguretat dels inquilins i que la propietat seguia desapareguda, van deixar d'abonar les mensualitats.
[noticiadiari]2/251332[/noticiadiari]
La resta de l'edifici l'habiten altres famílies també amb rendes baixes. En alguns casos, fent ocupació. I en altres pisos, durant els últims anys, s'han donat diverses situacions vinculades al tràfic i al consum de drogues, que han comportat la intervenció policial de l'espai. "I després, tot tornava a quedar buit i torna a començar. De fet, fa tres anys una amiga va trucar l'administradora de finques per interessar-se per un pis que havia quedat buit i els van respondre que no llogaven. No s'entén què volen", apunta la dona.
El moviment veïnal pressiona la congregació i l'Ajuntament
A banda, Cusó també apunta a l'administració pública, davant un cas estès en el temps i sense cap indici de solució. "Exigim que s'hi actuï. Estan vivint-hi famílies amb menors que estan en condicions de manca de seguretat flagrants. L'administració ha d'actuar tan sancionant la propietat com plantejant-se, en el cas que no hi hagi resposta, una expropiació forçosa", manté el representant de Resistim al Gòtic. A més, subratlla que l'Ajuntament hauria d'oferir una alternativa habitacional digna per a la família del Mohammed, que fa anys que denuncia l'estat de la finca i que n'intenta sortir.
Primer pas municipal: reclamació d'intervenció "immediata"
De moment, això implicarà un toc d'atenció de l'Ajuntament a la congregació , després que recentment protagonitzessin un estira-i-arronsa per l'espai necessari per a l'escola Sant Felip Neri. Finalment, en aquest cas l'administració pública va acabar expropiant una part de la propietat eclesiàstica, en defensa del bé comú. Ara, administració, veïns i l'orde dels felipons tornen a topar. I es reclamen canvis que afecten la seguretat de diverses famílies.