En concret, la jutgessa a càrrec del cas conclou que "sigui políticament oportuna o no la comunicació a les autoritats israelianes sobre l'opinió de l'alcaldia de Barcelona sobre l'actuació de les autoritats israelianes en relació amb el conflicte amb Palestina, tal actuació no pot incardinar-se en el delicte d'odi". En la seva justificació, la magistrada remarca que aquesta mena de delictes intenten castigar la incitació a l'odi cap a grups o persones pel simple fet de formar part d'aquell col·lectiu. I que no es donen aquestes condicions en el cas analitzat. Es tracta d'un posicionament "en relació amb Israel i les seves institucions oficials", exposa la jutgessa.
Així, queda sense efecte la persecució a la carta que va enviar la líder de Barcelona en Comú, quan encara era alcaldessa de la capital catalana, al primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, per justificar la decisió municipal. En aquell text, se citaven veus internacionals com Ban Ki-Moon o Desmond Tutu i organitzacions com Humans Rights Watch o Amnistia Internacional, que en els últims anys han assegurat que la situació d'Israel i Palestina equivalia o s'assemblava a un apartheid.
Davant d'això, els querellants -els advocats Francesc Jufresa i Ferran Grasas- consideren que se'n desprenia "la mateixa retòrica de l'odi al poble jueu que va inspirar l'Holocaust, amb una nova disfressa". En la mateixa línia s'hi movia l'associació Acció i Comunicació sobre Orient Mitjà, que també estava implicada en el procés que va arribar al jutjat número 5 d'instrucció barceloní. Ara, tot plegat ha quedat descartat.
Mancances en l'acusació de prevaricació
Pel que fa a la carpeta de prevaricació, l'escrit judicial se sorprèn de la manera en què els advocats denunciants argumentaven que Colau no tenia el poder per suspendre les relacions internacionals amb un decret d'alcaldia. "S'imputa el delicte de prevaricació al·legant la carència de competències per dictar l'auto administratiu. Tanmateix, en la mateixa querella s'indica que la resolució d'agermanament que es diu haver trencar va ser acordada per un altre alcalde de Barcelona", indica la magistrada, en referència a Joan Clos, batlle de la capital catalana en el moment en què es va subscriure l'acord a tres amb Tel-Aviv i Gaza.Igualment, la responsable del jutjat d'instrucció número 5 de Barcelona assenyala un altre dèficit. Així, afegeix que en cap moment s'expliquen en la querella "les raons" per les quals la cap de files dels comuns hauria d'haver pres la decisió de manera coral, fent passar la proposta pel plenari municipal perquè la fessin prosperar també la resta de partits. "Sigui o no procedent el manteniment d'una relació de cooperació amb altres ciutats, a judici de la instructora, és una qüestió de caràcter polític que haurà de valorar-se a través dels mecanismes propis de l'activitat municipal", justifica l'escrit. Alhora, també rebutja qualsevol mena d'invasió de competències internacionals pròpies de l'estat espanyol, com contemplava l'acusació.
