Societat

Una nova vacuna entrenarà el sistema immunitari per combatre i destruir tumors

La troballa d'un grup de recerca de la Universitat de La Rioja funciona en ratolins i s'estima que estarà disponible per a humans en quinze anys

Una investigadora en un laboratori - Europa Press — Una investigadora en un laboratori -

Europa Press

ARA A PORTADA

Quan els barons del PSOE veien bé la singularitat catalana: quin va ser el compromís de Granada? Bernat Surroca Albet
Gestió forestal per prevenir incendis i moderació davant la «radicalitat»: les claus d'Illa per al nou curs Sara Escalera
Òmnium crida a sortir aquesta Diada per un independentisme i catalanisme «forts» Redacció
Junts denuncia que l’Ajuntament de Barcelona ha fet campanya contra els pisos turístics a Gràcia només en castellà Redacció
El BBVA ajusta l'oferta pel Banc Sabadell Redacció

Redacció

Publicat el 01 de febrer de 2021 a les 17:41

Una vacuna terapèutica capaç d'estimular i entrenar el sistema immunitari per combatre i destruir tumors cancerosos. La troballa del Grup de Química Biològica de la Universitat de la Rioja (UR) obre un nou ventall de possibilitats, encara que ara per ara només és una vacuna efectiva en ratolins. Aquest vaccí es basa en la modificació d'un antigen anomenat Tn, un aminoàcid que està unit a un carbohidrat, i que ha permès diferenciar cèl·lules sanes de les canceroses en el 93% dels tumors dels animals. La seva aplicació en humans, però, pot trigar fins a quinze anys en ser efectiva.

El grup de recerca ha estat capaç de modificar aquest antigen Tn, present en moltes de les cèl·lules tumorals. Aquest fet ha permès elaborar la vacuna sintètica que fa que el sistema immunitari s'activi, generi una quantitat d'anticossos superiors i que són efectius contra les cèl·lules del tumor. Són capaços de reconèixer les cèl·lules canceroses humanes i això obre noves possibilitats a crear vacunes per a cert tipus de tumors.

El grup d'investigadors creuen que aquest avenç obre les portes a un tractament antitumoral en un grup concret de pacients amb característiques concretes en el seu tumor, especialment de pàncrees, pulmó, còlon i mama. Tot i això, han recordat que la seva aplicació en humans pot trigar més d'una dècada.