Un canvi solemne de placa amb la presència de regidors i personalitats de la política municipal que no va acabar sent plàcid. L’Ajuntament de Barcelona va convidar el març passat les entitats antiracistes a testimoniar el canvi de nom de la plaça Antonio López per Idrissa Diallo, el migrant mort al CIE de la Zona Franca l’any 2012. La resignificació de l'espai -retirar una referència esclavista per la d'una víctima de la migració- havia de ser un exercici de reparació històrica aplaudida per les entitats. Però l'homenatge va acabar en boicot, en una demostració de la dificultat d'actuar amb pulcritud en el debat de la restitució històrica.
Cap dels vint col·lectius que va pressionar les administracions per canviar el nom de la plaça, entre els quals hi ha Sos Racisme i Top Manta, va celebrar en aquell moment les condicions amb què es va materialitzar la seva demanda. "No hem volgut ser funcionals a polítiques de rentada de cara del racisme", criticaven amb contundència en un comunicat conjunt. "Resulta impensable la convivència en un mateix espai públic de les restes d'un monument esclavista amb l’homenatge a una víctima del sistema de control i expulsió migratori”, afegien. L’acció de modificar el nomenclàtor, a parer seu, havia deixat de banda l’oportunitat d’organitzar un verdader acte polític de reparació històrica.
El model pel qual aposten els grups antiracistes implica eliminar la peanya de l’escultura a Antonio López i protagonitzar un relat anticolonial per "resignificar" l'espai. En aquest sentit, l’assemblea que adopta el nom actual de la plaça denuncia un diàleg "poc fructuós" amb l'Ajuntament. De fet, davant el descontentament amb el gest del consistori, els col·lectius van advertir d’una eventual intervenció a la peanya de l’escultura amb la intenció d’esborrar els missatges que glorifiquen l’esclavista. L’Ajuntament, per la seva banda, va amenaçar d'enviar efectius de la Guàrdia Urbana.
Peu del monument a Antonio López y López, a la plaça que actualment porta el nom d'Idrissa Diallo. Foto: Jordi Jon Pardo
L’activista Sira Ruiz Nogales és membre de la Caravana Obrim Fronteres, una de les tres organitzacions que es va adherir al manifest de la plaça Idrissa Diallo. De la mateixa manera que les entitats que han promulgat una resignificació de l’espai, Ruiz ha observat els canvis amb escepticisme. L’activista qualifica d’"error" el fet que es mantinguin les inscripcions que recorden i lloen l’esclavisme. En aquest sentit, lamenta que l’Ajuntament no hagi expressat als mitjans la intenció de suprimir les despulles de l’escultura en el marc de la resignificació de la plaça. Per Ruiz, aquesta manca d’iniciativa dificulta relacionar l’esclavatge del passat amb les situacions actuals de racisme. "Cal establir una relació amb l'esclavatge del passat i les situacions de vulneració de drets que es continuen duent a terme en l'actualitat en relació amb les migrants i racialitzades", afirma.
[h3]Canvis pendents[/h3]
Des de l’Ajuntament, però, incideixen en la voluntat de retirar les restes de l’antiga estàtua. El regidor de Ciutat Vella i de Memòria Democràtica, Jordi Rabassa, explica que el projecte forma part de la futura reurbanització de la Via Laietana. El consistori planteja la remodelació amb l’objectiu d’”ampliar l’espai per al vianant, així com potenciar la transversalitat entre les dues bandes de la via”. Unes modificacions a la via pública que inclouen un model nou per a l'actual plaça d'Idrissa Diallo.
Recreació informàtica de la Via Laietana de Barcelona reformada al cantó mar. Foto: Ajuntament de Barcelona
Malgrat les obres que es pretenen fer en aquest cèntric carrer, Rabassa defensa l’exercici de "memòria històrica" que han fet fins ara. "El nom de la plaça ha canviat i en un faristol s’explica per què hem retirat l’escultura i el passat esclavista d’Antonio López. Penso que és un exercici prou interessant", defensa. "Com tots els exercicis de memòria, són contradictoris i criticables", afegeix.
[h3]Primer intent de reparació[/h3]
La plaça ja acumula experiència pel que fa a les intervencions en el marc de la memòria històrica. El govern va retirar el 4 de març del 2018 l’estàtua d’Antonio López enmig d’una polèmica entre partidaris i detractors de la mesura. L'acció constituïa una de les promeses electorals que va posar damunt la taula el grup de Barcelona en Comú. En un principi, la Junta Electoral va obstaculitzar la decisió en considerar que es podria tractar d’un acte de “propaganda”. Finalment, la retirada va tirar endavant com a resposta a les reivindicacions d’entitats i moviments veïnals.
L’esclavista i primer marquès de Comillas va fer fortuna amb el tràfic d’esclaus a Cuba fins que va convertir-se en un dels mecenes més rics del segle XIX. L’historiador de la UPF, Martín Rodrigo, va actualitzar la seva biografia amb detalls que vinculen el personatge amb el desembarcament de 600.000 esclaus africans el 1867 a l’illa de Cuba. Després d’aquest període, el marquès va tornar a la capital catalana i va invertir-hi una bona part del seu capital. Al segle XXI, la seva figura continua generant debat.
