Els "caiguts per Déu i per Espanya" i Francisco Franco continuen tenint misses en el seu record més de quatre dècades després de la mort del dictador. Quaranta anys després d'establir-se un marc democràtic a l'estat espanyol que es prometia inviolable, aquest dilluns, 20 de novembre, tot coincidint amb l'efemèride de la mort del dictador, la Parròquia Padres Misioneros Apostólicos Maria Inmaculada de Natzaret, nom amb què s'autodenominen, va celebrar una missa "en memòria dels caigut per Déu i per Espanya", així com en honor a Francisco Franco.



Com informa el Diari La Veu, tant el capellà que oficia la missa com la petita església del barri de Natzaret no estan reconeguts per l'Arxidiòcesi de València. Això no obstant, el fals sacerdot segueix fil per randa la litúrgia de l'ofici i no defuig d'elogiar el dictador en el seu sermó. S'enorgulleix de deixar parlar el seu cor per a fer un repàs a la "nostra història", diu el mossén, davant una congregació on estan presents membres del partit, Espanya 2000. Per a justificar la seua dissertació sobre el passat, recorda que, segons la Bíblia, "és bo resar pels difunts". Així, explica que el 1936 a Espanya regnava el "caos, el desordre social, el saqueig, la crema d'esglésies, els assassinats"; tot això "estava a l'ordre del dia". "Qui va establir la pau: un gran home. Franco", exposa en el sermó.

El discurs del capellà de quasi 15 minuts és un degoteig de justificacions sobre els revoltats i el seu cabdill el 1936. Fa esment als catòlics "vilment assassinats" i es lamenta que la memòria històrica no atenga aquests morts. Això no obstant, entre les paraules de record als amotinats, el sacerdot retreu a les parròquies que no volen dedicar una missa en honor d'aquell "que tant va donar a l'església" i es queixa que és símptoma de "fariseisme i hipocresia". "Abans, sota pal·li i, ara, dictador i criminal", blasma. Recorda en el seu raonament els "màrtirs que foren assassinats després de moltes tortures i acabaren perdonant i beneint i cridant: Visca Cristo Rei".

El sermó conclou animant els congregats a canviar les coses, proclama que tothom s'estime "però no a claudicar a la veritat". Amb un "Viva Espanya. Viva Cristo Rey", el sacerdot dóna pas a la comunió. Finalment, es beneeix un taüt cobert amb una bandera franquista i acaben cantant l'himne espanyol amb la lletra que Primo de Rivera va encarregar a José Maria Pemán el 1928.