"No n’ha quedat ninguna", li diu un noi al seu client; "Va, ja t’assentaràs a casa", li diu una dona al seu gos. No, no estic passejant per un carrer d’algun poble o ciutat del País Valencià, sinó pel Poblenou de Barcelona. I per què dic això? Perquè les formes de pronom ningun, ninguna i el verb assentar-se són formes pròpies dels parlars valencians. A més a més, cal tenir en compte queal Principat aquestes formes es consideren barbarismes.
És per això que cal tenir més informació sobre els usos de l’estàndard, sobre la variació funcional i dialectal de tota la comunitat lingüística. Hi ha sinonímia que és pròpia d’una zona i pot ser que s’escampi cap a bé; com ha passat amb el verb xalar, per exemple, que cada cop té més adeptes i cobreix una necessitat expressiva dins d’un registre informal (equivalent a disfrutar) que no cobreix el verb gaudir ni l’expressió passar-ho bé. No seria el cas, però, de ningun o d’assentar-se, que al Principat clarament s’han estès per influència castellana.
En aquest sentit, el diccionari normatiu de l’IEC no ens hi ajuda. Si no ets prou coneixedor de la llengua i fas una cerca al DIEC2, veurem que el pronom indefinit ningun, ninguna remet directament a cap sense més informació. D’aquesta manera, podríem interpretar que es poden fer servir indistintament. Si entrem en detall i anem a més fonts fiables i descriptives de l’IEC, la Gramàtica normativa ja ens diu que l’indefinit antic ningun (i la forma femenina ninguna) en singular es fa servir en els registres informals en valencià, en eivissenc i en alguerès, juntament amb l’indefinit cap, general en els registres formals i informals. En els registres formals, s'evita aquesta forma i es fa servir la forma general cap: No ha vist cap amic (i no No ha vist ningun amic); No té cap importància (i no No té ninguna importància). És a dir, en aquest cas entren en joc dues variables: la variació dialectal i el registre.
Pel que va al verb assentar-se, primer caldria aclarir que és un verb normatiu que té molta tradició al País Valencià; així consta també al Diccionari normatiu valencià amb els exemples Assentar el xiquet en la cadireta, Assentar-se en una butaca. Fora dels parlars valencians, aquest verb és un barbarisme i obrim el meló de la polèmica perquè tenim dues normatives que no s’hi posen d’acord: d’una banda, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua avala el verb assentar-se com a normatiu; de l’altra, l’Institut d’Estudis Catalans no contempla el verb assentar-se com a equivalent d’asseure’s. Per tant, hi ha un buit existencial sobre la qüestió que ens neguiteja, oi?
Segons aquestes dades, quin motiu hi ha per pensar que assentar-se es considera un barbarisme més greu i d’escala superior que ningun? Si mirem l’arrel etimològica de totes dues paraules, podríem deduir que, efectivament, el món acadèmic i de l’ensenyament l’ha bandejat tradicionalment. El pronom ningun, ninguna es considera una forma antiga, variant de ningú (antigament negú, del llatí nec unus ‘ni un’); pel que fa a assentari assentar-se, Coromines ja en diu algunes perles:
- "Formació derivada *adsedentare, peculiar del llatí vulgar hispànic i que tanta amplitud i enorme volada prengué des dels orígens en castellà i portuguès (gràcies a la mort prèvia de sedere en aquestes llengües), apareix també des d’antic en català, però molt menys usat, i amb tendència a fixar-se en els sentits morals i figurats i reservar asseure per a l’acció del cos humà...".
- "...cap a la fi del S. XVI ja hi havia alguns valencians i no valencians que trobaven grossers seure i asseure’s, i ho esborraren o rient-se’n imposaven l’abús d’assentar, sentar, fins aquests cercles...".
- "No cal prohibir-se l’ús del verb per a la idea de prendre seti o seient físic, però millor que sigui només quan inclou el matís de fer-ho amb fermesa o amb accentuada comoditat".
Actualment, la realitat és que assentar-se es pot fer servir en tots els registres al País Valencià i ja té una tradició històrica rellevant. El Corpus Informatitzat del Valencià recull molts exemples d’usos d’aquest verb, amb aquest significat, per exemple en Sermons I, de sant Vicent Ferrer, "Assenta’t assí" (1410), i en lingüistes i escriptors destacats. Això vol dir que el podem fer servir fora dels parlars valencians? Ras i curt: no.
No us deprimiu amb aquests exemples que posen el dit a la nafra, que tinc bones notícies per conèixer més bé l’estàndard! Hi ha un acord entre l'IEC i les dues grans institucions amb atribucions formals en els respectius territoris, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i la Universitat de les Illes Balears, amb la intenció de col·laborar en un nou diccionari normatiu, que ampliarà el català estàndard. Guardarem el cava a la nevera.