El barri del Raval de Barcelona ha tornat a protagonitzar una resposta veïnal enèrgica davant els plans de l'administració. I és que el govern municipal pretenia desallotjar l'espai de la Tancada Migrant, un edifici de l'antiga Escola Massana ocupat des de fa més de cinc anys i convertit en refugi de persones sense llar i sense papers. Una notificació del consistori de la setmana passada advertia que el 20 de novembre a les 10h es faria "la pràctica del llançament dels ocupants eventuals" de la finca. Aquest matí, per contra, més d'un centenar de persones -veïns del barri i col·lectius pel dret a l'habitatge- s'han plantat a la plaça Gardunya per mostrar el rebuig frontal a l'expulsió de 35 persones. "Viuen en la més absoluta vulnerabilitat, no tenen cap alternativa", ha remarcat Max Carbonell, a peu de carrer, com a portaveu del Sindicat d'Habitatge del Raval.
Comprovada la resposta popular, les unitats de la Guàrdia Urbana desplegades als voltants de l'edifici han acabat marxant. També hi havia representants dels serveis jurídics i dels serveis socials de l'Ajuntament de Barcelona, exposen fonts municipals. S'ha aixecat acta i s'ha decidit suspendre l'actuació del desallotjament. Ara bé, des del districte de Ciutat Vella es remarca que se seguirà amb el procediment "de recuperació d'ofici de la possessió de l'immoble", que és municipal. Alhora, el govern socialista promet mantenir les garanties legals i oferir recursos d'atenció social a les persones en situació de vulnerabilitat, sense concretar si això implica plans d'integració social, laboral o accés a una llar.
Mentrestant, els col·lectius mobilitzats al Raval tenen clar a qui responsabilitzar del canvi de to del consistori i el nou risc de desnonament a la Tancada Migrant, després de més de cinc anys de projecte. Una gran pancarta apuntava aquest matí cap al nou regidor del districte de Ciutat Vella i màxim responsable polític de Seguretat a l'Ajuntament, Albert Batlle. El text deia "Sheriff Batlle dimissió". Els veïns i activistes a peu de carrer denuncien l'evidència d'un nou tarannà del districte, ara que està en mans socialistes, després de vuit anys en què els comuns s'havien fet càrrec d'aquesta zona de la ciutat. "No volen tenir reunions amb els col·lectius del barri", lamenta Max Carbonell.
La gran incògnita que recorre l'entorn de l'antiga Escola Massana ara és la durada de la resistència. O dit d'una altra manera, quina serà la insistència municipal. Aquest matí els veïns i entitats del barri tenien un avís, amb una hora concreta, i s'han pogut organitzar. Ara, però, sospiten que la Guàrdia Urbana es pugui desplegar en qualsevol altre moment sense cap notificació prèvia. És una de les possibilitats que hi ha quan l'ajuntament vol recuperar un immoble públic per la via administrativa. Fonts del govern municipal, preguntades per si es pot procedir amb el desallotjament pròximament, han apuntat que segueixen "en via administrativa" i que se cenyiran a la llei.
Denuncien "irregularitats" en el procés del desallotjament
Precisament, aquest és un altre punt de confrontació. Els concentrats a la porta de la Tancada Migrant han insistit en la idea que el govern del PSC estaria cometent "irregularitats" amb aquest desallotjament. A partir de l'assessorament jurídic d'un advocat, els col·lectius socials conclouen que "per llei, un cop passat un any, l'Ajuntament no pot recuperar la seva propietat per la via administrativa", sinó que haurien de dur-ho als jutjats i esperar resolució de la justícia. Ha passat molt més d'un any des que es van iniciar els tràmits per desfer l'ocupació, en el primer mandat de Colau, que finalment va quedar sense efecte quan es va reconèixer la funció social de l'espai. Ara, els mobilitzats insisteixen que van presentar al·legacions i que el consistori ni tan sols les ha respost.
Mentrestant, el govern del districte de Ciutat Vella recorda que a l'espai hi manca "habitabilitat" i hi ha "diverses problemàtiques", en referència a algun episodi de tensió i de consum de drogues. Des del Sindicat d'Habitatge del Raval es remarca que tornar a deixar aquests migrants sense llar no és cap mena de solució. "La pobresa no es pot combatre eliminant els pobres", ha reblat el portaveu del col·lectiu, Max Carbonell.