Vic és una de les ciutats amb més presència del català als comerços. Així ho demostra un estudi del Consorci de Normalització Lingüística, que ha analitzat l'ús d'aquesta llengua en establiments comercials d'una desena de ciutats. Malgrat que les xifres situen la capital d'Osona al capdavant, el treball detecta un punt feble i demostra que la presència del català cau en picat en aquells establiments regentats per població estrangera.

En aquest cas, només en tres de cada deu comerços s'atén en català. Per tal de revertir aquesta situació, el Centre de Normalització Lingüística d'Osona posarà en marxa, a partir de l'any vinent, un pla d'acció que se centrarà als barris del Remei i de l'Estadi, dues de les zones amb més immigració de Vic.

El pla de xoc consistirà en visites als comerços regentats per població d'origen estranger per tal de sensibilitzar-los amb l'ús del català. "Els volem oferir cursos i ajut per retolar correctament en llengua catalana. Buscarem una persona que parli la llengua d'aquell comerciant perquè faci d'intermediari i ens sigui més fàcil comunicar-nos amb ells", ha explicat la directora del Centre de Normalització Lingüística d'Osona, Assumpta Gravolosa.

El projecte es posarà en marxa l'any vinent i se centrarà en dues de les zones amb més immigració de la ciutat, els barris del Remei i de l'Estadi.

"A Vic es parla català i jo vull parlar la llengua de la meva ciutat"

L'Evans regenta una botiga de roba africana, però no parla ni una sola paraula de català. No el sap i no per falta de ganes. "És molt difícil, però m'agradaria parlar-lo, clar que sí". A la seva botiga però, sol parlar en anglès amb els clients i una mica de castellà. De fet, els cartells que informen de l'horari de la botiga estan escrits en castellà.

És un cas semblant al de l'Omar, que regenta una carnisseria Halal. "Sempre saludo en català, però després parlo en castellà perquè no sé parlar català", ha explicat. A la botiga, hi té un cartell on es pot llegir 'No fiem. Prohibit el crèdit' escrit en castellà. En canvi, el Climent, un client africà de la botiga, intenta parlar sempre en català quan va a comprar. "Visc a Vic, aquí es parla el català i, per això, vull parlar la llengua de la meva ciutat", ha explicat. El mateix opina el seu company, l'Omar, qui ha assegurat que "si a Catalunya parles català, la gent et respon amb un somriure".

Un altre cas és el de la Concepció Prat. Fa més de 10 anys que regenta una botiga de roba al bari del Remei i, tot i que sempre intenta atendre en català, admet que ha hagut d'aprendre quatre nocions bàsiques d'anglès per poder parlar amb els clients africans que venen a la botiga.

Els resultats, l'any 2022

Els resultats del projecte s'analitzaran l'any 2022. "L'aprenentatge de la llengua no és una cosa que s'aprèn en 90 hores, però si aconseguim que un 30% d'aquests comerços ja es bolquin a aprendre la llengua, això ja ho donarem per bo perquè és com una taca d'oli, quan comença un s'afegirà un altre", ha subratllat Gravolosa.