Víctor Falguera és enginyer agrònom i una sèrie de títols llarguíssims que no cabrien en una targeta de visita ni en una signatura de correu: màster en recerca en sistemes de producció agroalimentària; doctor en ciència i tecnologia agrària i alimentària per la Universitat de Lleida; doctor en enginyeria i tecnologies avançades per la Universitat de Barcelona i fundador de la consultoria Akis International i professor associat a la UdL.

Nascut el 1985 a Albatàrrec (Segrià), un poble de 2.400 habitants i terme municipal petit (només deu quilòmetres quadrats), a tocar de Lleida, el presideix una església, dedicada a Sant Salvador, i el Castell-palau dels Espolters (s. XIII). Albatàrrec, nom etimològicament discutit entre el significat àrab (Abu Tarik) o del basc patarra, que es referiria a la costa escarpada coneguda com el Tossal del Pedrós, un turó de poc més de 229 metres que, enmig la terra ferma destaca una mica, però vaja.
 
Aquest batarrenc (gentilici del poble) n’és també l’Alcalde i va fer emocionar molts ciutadans quan, el passat 16 de setembre, en la recepció de més de 700 alcaldes i alcaldesses al Palau de la Generalitat, va pronunciar un discurs breu on assegurava que, pels carrers  del seu poble, conciutadans poc proclius a l’idea del referèndum, l’aturaven per donar-li suport contra la croada de la Fiscalia; que encara no l’ha cridat a declarar, val a dir. I encara afegeix: “l’altre dia, en la Marató per la Democràcia, vaig trobar gent encartellant que no ho hauria dit mai. I la manifestació de tractors a Lleida, feia acollonir. Això no s’havia vist ni pel preu de la fruita”.

Afiliat a Demòcrates després de la trencadissa de Convergència i Unió, es va presentar en les últimes eleccions com a alcalde “transitori”. El maig del 2013, ja essent regidor, va prendre el relleu a l’alcaldia. Les eleccions van servir per presentar “una llista completa d’independents i, a hores d’ara, només tinc carnet jo”, m’assegura. Així i tot, majoria absoluta: nou d’onze i la llista més votada de la història d’aquest poble.

Què suposa viure en un poble d’aquestes dimensions? “És còmode i permet mantenir l’estil de vida d’un poble: “no és dels més grans ni dels més petits, comparat amb l’entorn”.  Aquí, tenim la sort que el 2002 es van dictar unes normes urbanístiques prèvies al boom immobiliari, que eren més aviat restrictives. O sigui, que hem tingut un desenvolupament ordenat”. Un poble, pel que es veu, que ha anat guanyant població a base de parelles joves que busquen tranquil·litat a deu minuts de la capital.

Però Víctor Falguera, que com el seu currículum exemplifica, ha ostentat una trajectòria acadèmica brillant, també ha viscut a Pullman (Washington, EUA) i a Ibagué (regió de Tolima, Colòmbia) i ha desenvolupat diversos projectes amb investigadors també de França, Mèxic o el  Brasil. Una etapa universitària que qualifica com “de molt productiva”, que és una manera de dir-ho, però que ve avalada per diverses publicacions d’articles de recerca amb índex d’impacte internacional (JCR) i dos premis a l’Excel·lència al Rendiment Acadèmic Universitari atorgat pel Ministeri o el Premi Extraordinari de Doctorat de la Universitat de Lleida. Un coco, per dir-ho breu.
 

Fill de família d’agricultors dedicats a la pera i, en menor mesura, a la nectarina, és la primera generació que afronta la vida al camp des d’una altra perspectiva. “Avui un pagès per viure necessita tenir set vegades més de terra que fa quinze anys”. De camí fins a Albatàrrec és fàcil adonar-se de la importància que té el conreu de la fruita dolça. Grans extensions d’arbres arrenglerats,  indústries fructícoles, camions amunt i avall. Llàstima que no sigui març per veure fins l’infinit tacat d’arbres rosats. Aquí “l’agricultura continua sent pal de paller” i els camps útils per treballar “són fàcils d’arrendar”. En el terme municipal, la pera és majoritària però cada vegada hi ha més hectàrees de fruites d’os: préssec, nectarina, albercoc o préssec pla, coneguts més aviats per paraguaios.  “La majoria de la fruita marxa cap a Europa, però el Brasil és un mercat atractiu; llavors fan via pel port de Tarragona”.

Així que dedicat a la investigació i a la recerca, va fundar AKIS  amb uns companys de facultat: un que és de Vila-sana, un de Riudoms, un de Badalona i un de Colòmbia. S’han especialitzat en la gestió de recursos per a l’agricultura, sobretot, “l’aigua”. I aquesta especialització va en tres direccions: consultoria, formació i recerca. En aquest darrer àmbit, amb bons cables amb el món acadèmic tant aquí com en d’altres universitats a Sud Amèrica, duen a terme “projectes de cooperació internacional”, per exemple, “a Colòmbia”. Un dels últims projectes estrella ha estat el naixement d’E-STRATOS, que es basa en la integració i anàlisi conjunta de grans quantitats de variables d’orígens diversos, que ha obtingut el suport de l’Agència Espacial Europea i va ser presentat en la passada edició del Mobile World Congress.

Per què l’aigua és la clau fer més productius els camps? “No ben bé”. “En agricultura moderna no es pot parlar de fertilització sense parlar d’aigua, perquè els nutrients no funciones si no es dissolen en aigua i les fulles no respiren. Per tant s’ha d’hidratar bé la planta i, així, t’estalvies nutrients”. L’aigua al principi de tot. Confessa que sense l’obra faraònica del canal Segarra-Garrigues l’agricultura aquí seria “molt difícil d’avançar” perquè “l’agricultura de secà (oliva, ametlla, cereals) no és sostenible”. “Els marges són molt petits i has d’obtenir més producció a cada hectàrea; això requereix aigua”. Però el problema és “que el reg és car i l’aigua també”, i ja tornem a ser al cap del carrer.

Bé, doncs tot això és Víctor Falguera mentre investiga pel món com fer més eficients els cultius i fa d’Alcalde a totes hores. De moment, enfila projectes perquè Albatàrrec tingui la seva singularitat: l’únic festival de blues de la província(Blues&+) o els relacionats amb la llar d’infants municipal (com la jornada tècnica sobre educació infantil de 0-6 el proper 21 d’octubre). Se’l veu content i satisfet de fer d’alcalde però li raca haver deixat en segon pla la seva carrera professional. Diria que més que en segon pla, és en paral·lel, però sembla una persona exigent per a les mitges tintes.

I ja ho diuen, que a l’hort i a la vinya no s’hi pot estar. O a missa i repicant. O tantes coses, tot i que així, a grans càbales, la capacitat d’acció de Víctor Falguera deu superar airosament la mitjana.