Del 19 d'abril al 19 de maig els veïns de Barcelona més grans de 16 anys i les entitats de la ciutat poden donar el seu suport a algun dels vuit aspirants a Síndic de la capital a través de la plataforma Decidim Barcelona. Maria Assumpció Vilà abandona el càrrec després de deu anys i dos mandats, el límit que marca el reglament. Cinc homes i tres dones aspiren a rellevar-la i un cop acabi la votació popular, el ple municipal deliberarà per escollir l'encarregat de recollir les demandes de la ciutadania.

El càrrec sempre l'ha ocupat una dona i la primera Síndica de Barcelona va ser Pilar Malla, del 2005 al 2010. Segons el reglament de la institució, la seva funció és defensar els drets fonamental si les llibertats públiques dels veïns de Barcelona, així com de les persones que estiguin a la ciutat encara que no hi visquin. L'objectiu de la institució és supervisar l’actuació de l’administració municipal i dels serveis públics que en depenen.

Els àmbits d'actuació de l'organisme van des de l'habitatge i l'urbanisme a la mobilitat i l'accessibilitat, passant per la contaminació, l'espai públic o les llicències municipals d'activitats. La Síndica pot actuar d'ofici -durant el 2020 ho ha fet 35 vegades- o arran de les queixes de la ciutadania. Però què ha de fer un veí per traslladar una demanda?

[noticiadiari]2/217085[/noticiadiari]
Hi ha dues opcions. La primera és a través de la pàgina web. La segona, presencialment a l'oficina de la ronda Sant Pau. La tercera, fer-ho a través d'un correu electrònic o un fax. A partir d'aquí, la Síndica decideix si l'admet a tràmit i en cas afirmatiu, com procedir.

Durant el 2020, la Síndica va dur a terme 3.543 actuacions. D'aquestes, 1.988 van ser queixes, un 15% més que el 2020. A més, va rebre 1.518 consultes, 35 actuacions d'ofici i dues visites a barris. Entre les més destacades hi ha la denúncia que l'Ajuntament no hagués convocat ajudes com la subvenció de l'IBI per a famílies monoparentals o les dedicades a infants de fins a 16 anys. L'habitatge també va ser un dels principals àmbits d'actuació, amb la denúncia que la llista d'espera per a un pis d'emergència per a famílies desnonades era superior als dos anys.

En la seva última intervenció al ple municipal, Vilà també va informar de queixes per la "confusió" que suposava per als veïns alguna de les intervencions d'urbanisme tàctic. També, que les conseqüències econòmiques de la Covid-19 eren més severes als barris més empobrits. 

[despiece]Els vuit candidats

Ramon Nicolau: Té  experiència associativa en diferents entitats, federacions i administracions. Va ser director de l’Observatori Internacional de la Democràcia Participativa del 2006 al 2011.

David Bondia: És professor de Dret internacional públic i Relacions internacionals de la Universitat de Barcelona, President de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, i membre del Patronat de la Fundació Solidaritat de la Universitat de Barcelona.

Ricard de la Rosa: Fa 26 anys que col·labora amb entitats LGTBI i té estudis en igualtat de gènere i mediació.

Rosa Cañadell: És professora i activista en el món de l'educació i va ser durant set anys portaveu del sindicat USTEC-STEs.

Jordi Giró: És president de l’Associació de veïns i veïnes de la Vila Olímpica i President de la Confederació d'Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC). Ha estat vicepresident de la FAVB de Barcelona, treballant en diferents àmbits. 

Zaida Muxí: És professora d'Urbanisme a la UPC i va ser responsable d’Urbanisme de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet entre 2015-2019.

Rafel López: És cap de l’Àrea de Serveis Personals a l’Ajuntament de Vilassar de Mar des del 2001 i actualment és membre del Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona.

Isabel Alonso: Va participar a la lluita estudiantil antifranquista. Ha format part de grups d’investigació de la UAB centrats a la presència de dones als mitjans.[/despiece]