El secretari general del PSPV, Ximo Puig. Foto: PSPVEn els darrers vint anys, liderar el Partit Socialista del País Valencià (PSPV) ha sigut com caminar sobre una corda fluixa. La fragmentació del partit en famílies i clans l'ha fet ingovernable i l'ha condemnat a la irrellevància electoral. De segona federació en temps de Joan Lerma ha passat a ser un focus constant de problemes per a la direcció del PSOE. L'actual secretari general, Ximo Puig, coneix sobradament la facilitat del PSPV a l'hora de 'cremar' els seus líders. I ahir, tancades les urnes i recomptats els vots, respirà. Havia superat un altre esglaó en el seu procés de consolidació com a número u del partit.
Però Puig respirà amb la boca menuda. Al País Valencià, la victòria de Pedro Sánchez (45,7%), el candidat preferit de Ximo Puig i la direcció, és molt més ajustada que a la resta de l'Estat espanyol. La diferència de vots amb Eduardo Medina (40,8%), el candidat del sector crític del PSPV, és inferior als cinc punts, davant els 13 punts registrats al conjunt de federacions. Un marge exigu que sembra, de nou, la llavor de la desconfiança interna. José Antonio Pérez Tapias, el tercer candidat a liderar el PSOE, s'ha quedat amb el 13,5% dels vots. La participació dels socialistes valencians va ser la més alta de l'Estat: un 76,8%.
Puig suma punts
La victoria, tot i ajustada, de Pedro Sánchez reforça el lideratge de Puig i estreny els seus vincles amb la totpoderosa federació andalusa, principal valedora i promotora del nou líder del PSOE. Després d'haver quedat en evidència manifestant públicament el seu suport a Susana Díaz com a secretària general (la presidenta andalusa descartà presentar-se passats uns dies), el cap dels socialistes valencians reconstrueix el seu prestigi personal i incrementa les opcions de representació i influència en la nova executiva federal. No de bades, el País Valencià és, després d'Andalusia, la federació que, en termes absoluts, més vots li ha donat al nou secretari general.
Una major presència del PSPV en els assumptes federals seria l'element determinant per a silenciar les eternes veus discrepants. A només deu mesos de les eleccions autonòmiques, havent refermat ja el seu paper de candidat per la via de les primàries, Ximo Puig obtindria a Madrid l'instrument pacificador que se li nega a València. Si el socialisme valencià augmenta la seua quota de poder en Ferraz, als crítics no els quedarà altre camí que replegar-se al voltant del seu líder i assumir l'escala jeràrquica.
Resultat sorpresa a Alacant
Però mentre els suposats beneficis de la seua bona relació amb Susana Díaz i Pedro Sánchez arriben, el cert és que Puig ha de conviure a nivell domèstic amb un marge de suports inferior al desitjable. Una part del socialisme valencià li tira en cara la seua aliança amb la presidenta andalusa en considerar-la prematura i innecessària, i el conviden a prioritzar les relacions internes sobre les externes.
De l'anàlisi detallat dels resultats, es desprèn que els partidaris de l'aparell oficial agafen força a la província d'Alacant, un lloc difícil de governar. Ni el superior nombre d'avals recollit per Madina, ni el suport explícit al basc manifestat per l'exministra Leire Pajín i el secretari provincial, David Cerdán, han impedit la victòria de Sánchez. Tot un senyal de fortalesa que, interessadament, posa al descobert l'entorn de Ximo Puig. A València capital, el madrileny s'ha imposat per només cinquanta vots. La sorpresa saltà a Castelló capital, on Madina resultà ser el més votat.
