Tot i que cada vegada la reutilització alimentària es troba més estesa en la societat, encara hi ha alguns elements que solen anar a parar a les escombraries. És el cas de les peles de fruita que, si no es mengen amb la resta de producte, és habitual tirar-les directament sense donar-los la possibilitat de tenir una segona vida; una mala decisió.

Concretament, diversos estudis recents apunten que la closca d'una fruita ben comuna a casa nostra amaga secrets per la salut molt interessants. Es tracta de la part externa de les taronges, que beneficia especialment a les persones que tenen el colesterol dolent (LDL) alt. Mentre que es posa l'atenció en l'interior del fruit i, fins i tot, en el seu suc i polpa per aprofitar la vitamina C que conté, se'n menysté la part externa.

Un estudi pioner de la Universitat de Florida i altres grups de científics han analitzat extractes de la pela d'aquest cítric per entendre l'efecte que té en rosegadors i així poder traslladar els beneficis als humans. Destaquen que aquestes peles contenen diversos components bioactius amb propietats antioxidants i antiinflamatòries.

Entre aquests, subratllen l'hesperidina, que inhibeix enzims involucrats en la síntesi de colesterol. En segon lloc, contenen polimetoxiflavones, encarregats de disminuir el LDL i d'augmentar l'HDL, l'anomenat colesterol bo. I, en tercer lloc, actua la pectina, una fibra soluble que intervé sobre el colesterol a través de la seva acció intestinal.

Així doncs, més enllà de contribuir amb la sostenibilitat del planeta, aprofitar les peles de taronja -i de tantes altres fruites- va en favor de la salut. Però quina és la millor manera de fer-ho? Les pautes bàsiques per incorporar-les a la dieta apunten a utilitzar taronges orgàniques -que no continguin pesticides- per fer-ne ratlladura (o pols) i poder-la afegir a iogurts, amanides o batuts. També es poden deixar assecar les peles i fer-ne te. Aquestes idees es poden aplicar a peles d'altres fruites com la dels kiwis.