Gairebé un terç de la població afirma patir problemes d’interrupció al son, amb major incidència en les dones en l’edat adulta. Hi ha diferents trastorns, des de les persones amb dificultats per conciliar el son, fins a les que el veuen interromput diverses vegades durant la nit. Cosa que s’agreuja amb el pas dels anys i que pot repercutir negativament en la salut.
Un estudi de la National Sleep Foundation detalla que a partir dels 60 anys canvien els ritmes circadiaris que regulen el descans nocturn. A aquesta edat, les persones necessiten anar-se’n a dormir abans, encara que s’aixequen més aviat, amb una mitjana normal de dues interrupcions del son durant la nit. Segons els investigadors, els éssers humans tenim més d’una vintena de desvetllaments nocturns lleugers, tot i que no ens n’adonem.
Segons professionals del son, abans dels 60 hauríem de despertar-nos, com a màxim, una vegada (o cap) durant la nit. Mentre que després, podríem ampliar la normalitat fins a dues o tres vegades. Si no aconseguim agafar el son o patim masses interrupcions, aleshores es podria parlar d'insomni.
Quantes hores cal dormir?
Un altre estudi recent apunta que fer exercici de manera regular i dormir una quantitat d'hores determinada s'associa amb un menor risc de desenvolupar demència a llarg termini. La investigació, que ha dut a terme la Universitat de York (Canadà) i que s'ha publicat a PLOS One, analitza la relació entre la demència i tres factors del dia a dia: l’activitat física, el sedentarisme i la durada del son. L’objectiu era entendre si aquests comportaments, amb el pas dels anys, poden influir en el risc de patir demència en la vellesa.
Els resultats revelen que fer activitat física regularment s’associa amb un risc aproximadament un 25% inferior de patir demència. Pel que fa al son, dormir menys de set hores o més de vuit s’ha relacionat amb un increment del risc del 18% i del 28%, respectivament, en comparació amb dormir entre set i vuit hores. En la mateixa línia, passar més de vuit hores assegut al dia també es vincula amb un augment significatiu del risc.
