Si alguna vegada t'has fixat a la matrícula d'un cotxe, és probable que hagis notat que algunes lletres mai no apareixen. No és casualitat. Des de fa més de dues dècades, a Catalunya i a la resta de l'Estat s'aplica un sistema que exclou de manera deliberada certes lletres de l'alfabet per evitar confusions, malentesos o combinacions desafortunades.

Però no sempre va ser així. Fins a l'any 2000, les matrícules de vehicles venuts a l'Estat incloïen al principi un codi provincial -la B per a Barcelona, ​​la GI per a Girona, la T per a Tarragona i la L per a Lleida- seguit d'una seqüència numèrica, i més endavant també de lletres.

Aquell sistema es va mantenir, amb variacions, des del 1900 fins a l'entrada en vigor de l'actual model europeu. Amb l'objectiu d'unificar criteris amb la Unió Europea i evitar la saturació ràpida del sistema anterior, l'Estat va adoptar un model alfanumèric que no assigna cap significat concret als codis de les matrícules.

Com funciona el sistema actual de matrícules?

Des del setembre de l'any 2000, les matrícules dels cotxes catalans i de la resta de l'Estat estan formades per quatre números seguits de tres lletres, precedits per la banda blava de la Unió Europea amb la lletra “E”. Aquest codi no indica lloc de procedència, però permet identificar el vehicle.

Els números van des del 0000 al 9999, cosa que proporciona 10.000 combinacions possibles per cada grup de lletres. El sistema té una capacitat prevista d'uns 80 milions de matrícules. No s'espera que s'esgoti abans de 40 anys, tal com recull un article de la revista Trànsit i Seguretat Viària de la Direcció General de Trànsit (DGT).

Aquestes són les lletres prohibides a les matrícules

Encara que a simple vista pugui semblar una successió aleatòria, les lletres a les matrícules segueixen una lògica clara. El sistema comença amb BBB i acaba amb ZZZ, però exclou diverses lletres i combinacions per evitar equívocs i paraules inadequades.

Aquestes són les nou lletres que no s'utilitzen perquè estan prohibides:

• A, E, I, O i U: les vocals s'ometen per evitar la formació de paraules o noms propis reconeixibles, com poden ser ANA, EVA o PIS.
• CH i LL: aquestes combinacions es consideren dígrafs en castellà i no lletres individuals, per la qual cosa queden fora del sistema.
• Ñ: pot confondre's amb la lletra N en contextos internacionals.
• Q: la seva forma s'assembla massa a la O i al número 0, motiu pel qual pot generar confusions visuals.