Quatre trucs senzills per evitar que les paneroles entrin a casa

Amb les temperatures altes i la humitat, aquests animals afloren amb més facilitat, la millor opció per mantenir-los lluny és tenir ben neta la casa

Publicat el 07 d’agost de 2025 a les 17:19
Actualitzat el 07 d’agost de 2025 a les 17:22

En ple estiu, les paneroles afloren. Les altes temperatures i la humitat són dos ingredients perfectes per elles, i a ciutats com Barcelona no és estrany veure-les belluguejant pel carrer. La gran por de tothom és que del carrer passin a casa, però hi ha cinc senzills trucs per evitar això.

El primer pas és segellar i tancar tots els possibles punts d'entrada de les paneroles. Quins són? Esquerdes, fissures, canonades, cables, finestres o portes són els principals camins. Per frenar les paneroles, cal retirar la pols i el greix d'aquestes zones per després segellar-les amb silicona d'alta qualitat, amb ajuda d'una espàtula o el dit humit.

El segon truc també és bastant elemental: mantenir la casa neta. Cal eliminar l'aigua i el menjar que les paneroles necessiten per sobreviure. És a dir, guardar els aliments en recipients hermètics, aspirar o escombrar les molles després de cada àpat i tancar les escombraries, sense oblidar treure-les diàriament. També és essencial assecar la dutxa, les aixetes, el lavabo i l'aigüera.

Aquests són els dos passos essencials, a partir d'aquí es poden prendre mesures més específiques. Per exemple, es pot fer un repel·lent natural amb olis essencials com eucaliptus, menta o arbre de te. Cal tirar unes 10 o 15 gotes d'oli essencial, en vores i llindars de portes i finestres, així com en canonades.

El risc d'aixafar una panerola

La nostra reacció més habitual en veure una panerola és trepitjar-la o intentar aixafar-la amb qualsevol utensili que tinguem a mà. Ara bé, hi ha un motiu de salut pel qual no ho hauries de fer: aixafar una panerola augmenta el risc de contaminació a casa. Això és el que apunta un informe de l'Institut de Biomedicina de Veneçuela, que apunta que els insectes actuen com a vectors de bacteris, virus, fons i paràsits.

El problema és que aquests microorganismes poden romandre actius inclús després de la mort de l'insecte. Dit d'altra manera, el fet de trepitjar o aixafar la panerola només fa que es pugui alliberar tot aquest contingut en l'entorn de la llar. L'estudi, anomenat La panerola com a vector d'agents patògens, recull un total de 50 referències científiques i analitza el paper d'aquests insectes com a transmissors de bacteris, virus i fongs.

Arran de la investigació, s'ha demostrat que hi ha almenys 40 espècies de bacteris patògens que poden sobreviure en l'intestí o a la superfície externa de les paneroles. Entre aquests elements hi ha la salmonel·la i la shigel·la, responsables de diarrees o febres; l'escheríchia coli, implicada en infeccions intestinals i urinàries; i altres components associats a pneumònies i altres infeccions que requereixen hospitalització.