Foto: Ramón Estany
Com va explicar el director del Museu, Carles Freixes, en aquest conjunt s’hi representen escenes de la vida de la Mare de Déu i foren pintades per Claudio Lorenzale. Aquestes han quedat exposades de forma permanent en una vitrina que en garanteix les condicions de conservació òptimes. La vitrina ha estat instal·lada en una de les capelles laterals de la nau principal.
El mes d’octubre del 1810 les tropes napoleòniques van entrar a Solsona, on van romandre una setmana; abans d’abandonar-la, van calar foc a la catedral, provocant la desaparició dels retaules, el cor, i la decoració de la capella del Claustre. També es va ensorrar la volta gòtica del presbiteri. Només se salvà la capella de la Mercè. També va cremar, doncs, el retaule de l’altar major, construït en el S. XVII per Miquel Vidal.
Foto: Ramón Estany
L’arquitecte Josep Oriol Mestres va ser l’encarregat de dissenyar un nou retaule neogòtic dedicat a l’Assumpta, patrona de la catedral. Un grup escultòric amb l’Assumpció de la Verge presidia el retaule, emmarcat dins la fornícula principal. Flanquejant-la, hi havia quatre carrers estrets, cadascun amb una figura escultòrica i el seu tabernacle, i vuit teles pintades pel pintor Claudi Lorenzale. Es té constància que el retaule s’estava construint l’any 1854 i les pintures ja estaven acabades dos anys més tard.
Aquest retaule va ser destruït l’agost de 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, salvant-se sis de les vuit teles, oblidades durant molts anys a la sagristia de la catedral. L’any 2002 van ingressar al Museu de Solsona i entre els anys 2010 i 2011 es va encarregar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya la seva restauració.
Ara, el Museu retorna les teles a la catedral com a una acció de Museu al territori. Un objectiu estratègic que té per missió la comprensió de les obres en els seus llocs d’origen.
[h3]Procés de restauració que s’hi va dur a terme[/h3]
El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a instàncies del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, va efectuar entre els anys 2010 i 2011 un procés de conservació-restauració de les sis teles conservades a la reserva del Museu.
El fet de ser arrencades dels llistons que les subjectaven al retaule de què formava part i enrotllades, va provocar danys molt importants a les teles, tant a nivell de suport com de pintura.
El procés de restauració de les teles va seguir el criteri de mínima intervenció, utilitzant la microcirurgia tèxtil, amb adhesió fil a fil, per a reparar els estrips, amb la finalitat de preservar la integritat de l’obra i alterar el mínim la visió original.
A la part posterior es van col·locar nous bastidors de fusta per subjectar les teles.
Es va netejar la capa pictòrica i posteriorment es va reintegrar la pintura amb pigments i vernís.
Les llacunes grans es van reintegrar amb trattegio, tècnica que consisteix en imitar el color i el dibuix amb un sistema de petits traços verticals i paral·lels, amb la finalitat de reconstruir el model desitjat. Les pèrdues de pintura petites es van reintegrar amb la tècnica il·lusionista, que consisteix en imitar el més perfectament possible la pintura original.
