Xavier Ramellat, Carnestoltes 2012 Foto: Ramon Estany1- Què vas pensar quan et van proposar ser Carnestoltes?
El primer que em va passar pel cap van ser els Carnestoltes que hi ha hagut, i que tenia l'oportunitat de fer el que ells han fet. Em va fer molta il·lusió.
2- Et va costar molt decidir-te a dir el sí?
La veritat és que no gaire, perquè ja era la tercera vegada que m'ho demanaven en els darrers cinc anys i, com se sol dir, a la tercera va la vençuda. A més també el fet de poder estrenar una carrossa nova del Carnestoltes em va ajudar a decidir-me a fer aquest pas.
3- Quin Carnestoltes t'ha agradat més dels anteriors o quin creus que ha sigut el més especial per tu?
Tinc el record de la meva infantesa del típic Carnestoltes que anava amb una màscara i un barret de copa del que li sortia fum. En general tots han estat especials i han tingut la seva importància, tot i que per mi, per citar-ne un d'elegant, diria al meu amic Lluís de Ca'l Pau, i un al qual no se li acabava mai l'energia, el conegut com a Pere Màquines.
4- Un gegant del Carnaval.
Deixa'm dir-ne dos: el Gegant Boig i el Tòfol Nano.
5- Com has viscut aquests dies?
De conya, de conya i de conya. Si algú té l'oportunitat de ser-ho que no ho dubti, l'experiència s'ho val. Ha estat molt gratificant la proximitat amb la gent i amb la canalla, tots m'han ajudat a ser Carnestoltes.
6- Què és el millor del Carnaval de Solsona?
Crec que el Carnaval de Solsona no és un aparador com els altres carnavals, i és una festa del poble, de la gent del carrer, oberta a tothom i en la qual qui vulgui pot participar-hi.
7- Tasques sí o tasques no, per què?
Sí, poques, amb seny i consciència, són un element més del Carnaval des de que van començar amb la tasca dels Matarrucs, venent vinets, i van donar un caliu especial a la festa.
8- Ha canviat molt el Carnaval de quan eres més jove?
Però si encara sóc jove! Però sí, cada vegada s'ha anat fent més gran, però l'important és no perdre l'essència de la festa i les seves arrels.
9- Com va començar la teva relació amb el Carnaval? Comparses, junta, secta,..
Des de petit ja m'agradava el Carnaval, recordo que m'encantava quan arribava el Dijous Gras, ens quedàvem esperant que els músics acabessin de sopar a Ca'l Pixarada per començar la Música Sorda pels carrers. Alguna vegada havia portat una cassola petita de casa i un bastó, i quan acabava el passacarrers havia de tornar la cassola a casa per cuinar.
He tingut la sort d'haver portat la Cuca, el Pop, el Tren, participar en la revista dels dilluns a la sala Xelsa, anar disfressat al concurs infantil, etc., etc. Estem parlant de fa molts anys (però encara sóc jove).
Fa vint-i quatre anys una colla d'amics i amigues vam crear la comparsa del Olímpics. Al cap de poc temps, un membre de la Junta, el Baena, em va trucar per quedar al bar de Ca'l Muntaner, i em va agradar molt, perquè em va demanar si volia formar part de la Junta del Carnaval, i no ho vaig dubtar ni un moment. Era l'any 1990 i vaig ser-hi fins al 2000. Durant aquests 10 anys vaig conèixer molta gent i vaig fer molts amics. Ara, una colla que vam formar part de la Junta els últims anys que jo vaig ser-hi, avui dia tenim un local gastronòmic en el qual cada any ens trobem. Dins al local hi cuinem, amb el xef Pensí, i allà esmorzem, dinem, sopem i gaudim moltíssim del Carnaval. Som coneguts com La Secta.
De sempre he participat en tots els actes que he pogut, he tingut moltes vivències dins de la festa, i te'n podria fer un llibre.
I aprofitant que tinc quatre ratlles més per escriure, vull donar les gràcies als amics i amigues de La Secta, a la meva comparsa i a tots aquells i aquelles que m'han ajudat a gaudir més d'aquesta festa. Una abraçada! Visca el Carnaval de Solsona!
