Eloi Falp i Freixes és un jove fotògraf i dissenyador gràfic de Solsona i establert a Barcelona. La seva feina se centra principalment en la fotografia documental, el folklore català, la cobertura de concerts i els projectes urbans.

Desenvolupa treballs visuals al voltant del patrimoni cultural (com els panots de Barcelona o les festes populars), la fotografia de premsa, els concerts i sèries documentals de paisatges com les Bardenas Reals.

Ha cursat estudis de fotografia a l'Escola GROC de Barcelona i està vinculat a l'espai de creació de Copialab al Centre Cívic Can Basté també a Barcelona.

Aquest setembre de 2026, coincidint amb la Festa Major, va inaugurar una galeria fotogràfica a Solsona centrada en el folklore local, i que fins aquests dies hem pogut veure al seu local de la Plaça de Sant Joan.

Eloi, com van ser els teus inicis al món de la fotografia?

Vaig estudiar el Grau Superior de Fotografia a l'Escola Groc, un centre petit de Barcelona on es va crear una pinya molt bonica entre companys i professors.

Quines són les teves preferències visuals?

Tinc tendència cap al gènere documental. Sempre busco una narrativa coherent abans de sortir al carrer. En aquest cas, la meva aproximació als trabucaires i als bastoners de Solsona va ser un procés bastant inductiu.

Per què vas decidir abordar aquests dos temes per separat?

Vaig preferir centrar-m'hi individualment per acabar unint-los en una mateixa conclusió. La Festa Major de Solsona és una amalgama de sorolls i de gent; són grups molt concrets que, per separat, potser no tindrien la mateixa ressonància, però que sumats treuen a la llum la seva veritable essència.

Què és el que més t'ha atret dels trabucaires?

M'ha fascinat que sigui una colla històrica, gent que fa molts anys que es coneix i que té una compenetració impecable. A més, són un pilar fonamental de la tradició solsonina. Estem parlant de la primera colla de trabucaires de Catalunya. De fet, a Solsona és on es troba el registre més antic d'aquesta tradició, en un rebut de comptes de pólvora de 1686. Podria haver fotografiat qualsevol altra colla, però a Solsona tenim els més emblemàtics.

El sentit de l'exposició, en paraules d'Eloi

El què i el perquè

Bastons i trabucs es repiquen i foguegen en descompàs, fora d'hores i de manera intermitent. Què fa que, així i tot, l'harmonia sigui plenament present?

Aquesta exposició és el resultat d'un treball inductiu: va ser a partir de l'acció de sortir a mirar i documentar que vaig poder interpretar, a posteriori, el que avui us mostro. La relació que mantenen bastoners i trabucaires sosté un patró molt ben assumit. Tots dos nuclis, immersos en l'ambient, conformen un ritme indispensable per a la celebració. En el cas dels bastoners, a més, destaquen per involucrar els infants en el patrimoni cultural, articulant un mecanisme intergeneracional.

Trabucaires

Després de segles actuant com a bandolers de màniga ampla, van acabar sumant-se als seguicis i processons religioses per fer gala i, com no, gatzara. Solsona en conserva el registre més antic: un llibre de comptes de 1687 on ja consta la despesa de pólvora per galejar durant la Festa Major. I com a pioners, va ser també aquí on el 1965 es va fundar la Colla de Trabucaires de Solsona, la primera de la seixantena que existeixen avui dia.

Bastoners

Amb orígens documentats a Tortosa el 1558, el ball de bastons té una arrel agrària vinculada als rituals de fertilitat, on els repics invocaven la pluja i la protecció de les collites. Una manifestació amb referents internacionals com els pauliteiros a Portugal, el Raks al Assaya a Egipte o la Morris dance a Anglaterra.

En definitiva, la unió de bastons i trabucs representa l'entesa entre dos fronts diferents i complementaris. La seva confluència és, en essència, l'esperit de la Festa Major.