Indignació entre les empreses nàutiques que treballen en pantans i rius després que l'ACA els ha apujat un 900% el cànon de les embarcacions que operen en les conques internes que gestiona l'ens. Així ho denuncia la Federació Intercomarcal d'Hostaleria, Restauració i Turisme (FIHRT). En declaracions a l'ACN, el seu gerent, Daniel Brasé, assegura que ho viuen amb "neguit i por" a l'espera que l'Agència Catalana de l'Aigua resolgui els recursos que han presentat per aturar-ho. Algunes empreses no han pogut esperar i ja han tancat.

Catalana de l'Aigua ha aprovat l'actualització dels cànons que paguen les empreses que naveguen en embassaments i en trams de rius de les conques internes. Segons assegura l'ens, feia 8 anys que els preus estaven congelats i s'ha fet amb voluntat de fomentar la navegació a rem o vela, per davant de la navegació a motor.

En concret, els preus per a les empreses han passat d'una mitjana de 30 euros l'any per caiac a 183 euros l'any. Una pujada del 900% que, segons denuncia la FIHRT, ha portat al límit moltes empreses del sector: algunes s'han hagut d'endeutar encara més per continuar subsistint i d'altres han hagut de tancar.  Per contra, el cànon per a navegació de particulars ha baixat i se situa als 5,6 euros per caiac i any, mentre que abans es movia en una forquilla de 7 a 30 euros per caiac i any.

"La pujada (per a empreses) no es correspon amb l'augment de l'IPC", denuncia Brasé. "Tenint en compte que des del 2022 venim de sequera, risc d'incendis i zones tancades on no es pot treballar, ara es disparen les taxes", remarca. La federació es queixa, a més, que l'ACA no els ha avisat i que s'ho han trobat publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Concretament, fa un parell de mesos l'ens públic va treure una instrucció amb els nous preus de matrícula d'embarcacions. Entre els afectats hi ha empreses que formen part de la seva federació, que ja hi ha presentat recurs per aturar-ho i intentar buscar una solució. "Estem pendents que es resolgui", assenyala, alhora que reclama diàleg. Algunes empreses també han presentat recurs per la seva banda.

L'augment de taxes, però, només afecta les empreses que fan activitats en les conques internes gestionades per l'ACA. Les que treballen en conques de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre, en canvi, no es troben en aquesta situació. "A Catalunya tenim dos àmbits completament diferents", es queixa el gerent de la federació.

Pagar per avançat per els pròxims anys

Segons explica la FIHRT, el preu de les taxes depèn del tipus d'embarcació -si té motor o potència, entre altres aspectes- i el preu es per cada unitat. Segons el gerent, "les empreses en tenen vàries i per tant el preu es multiplica", assenyala. A més a més, han de pagar ara per dos anys d'avançat en molts casos i sense saber si realment podran treballar. Una situació que ja els va passar abans de la pandèmia, però llavors no sabien que estarien anys parats també per la sequera.

Alerten que darrere d'aquestes empreses repartides pel territori hi ha autònoms que ja ho combinen amb altres activitats durant l'any perquè són feines temporals. En temporada alta, el que fan és contractar persones de la zona. És per això que es mostren molt preocupats perquè es perdran llocs de treball i les economies locals en sortiran molt perjudicades. "No volem que hi hagi despoblament i els estem traient una part més d'activitat", es queixa Brasé .

Traslladar l'activitat de la Llosa del Cavall al pantà d'Oliana

Al pantà de la Llosa del Cavall (Solsonès) des del 2021 que cap empresa nàutica hi treballa. Només hi havia dues empreses i una va plegar. L'altra s'ha reinventat traslladant l'activitat al pantà d'Oliana (el Segre), gestionat des de la Conca Hidrogràfica de l'Ebre. "En aquest cas la meva salvació és la creu d'una altra persona", destaca Albert Caelles, propietari de Relleus gent de muntanya, que ha traslladat la seva empresa de caiacs i activitats nàutiques a aquest pantà després que l'empresa que hi operava decidís tancar, no per la manca d'aigua sinó per l'aplicació dels diferents plans Alfa. "Es trobaven que cada dos per tres els obligaven a tancar", lamenta.

Caelles explica que l'últim dia que van poder treballar a la Llosa del Cavall va acabar "enfangat" per ajudar a sortir uns clients de l'aigua. "Anaves veient com l'aigua anava baixant i la gent marxava amb el banyador ple de fang. L'experiència acabava sent desagradable i vam dir: demà ja no obrim", relata.

En el cas concret d'aquesta empresa, de la cinquantena de caiacs amb què operava, una trentena formaven part d'un expedient que "per sort" ha caducat i no haurà d'abonar, però de la vintena restant sí que li han girat el rebut. En total 3.665 euros corresponents al cànon de navegació. Amb tot, Caelles espera que la resolució de les al·legacions li sigui favorable i ja que no pot treballar, almenys no hagi de pagar.

"Mentre aquí cada barca que posis a l'expedient et suma 183 euros a la factura final, a la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre em va sorprendre que fos zero". Caelles explica que dels 50 caiacs que tenia, preveient que a Oliana tindria la meitat de feina que a la Llosa, va donar d'alta la meitat dels caiacs, "intentant no pagar molt i poder treballar amb certa comoditat". "La sorpresa va ser quan van dir que no calia pagar res. Cosa que tampoc trobo normal. Si estem ocupant un espai públic és lògic que hagi de pagar alguna cosa", assenyala. "No dic que hagi de ser el cànon que paguem aquí, perquè és una exageració, però hi ha d'haver un terme mig", afegeix.

Durant tot el temps que no ha pogut treballar al pantà de la Llosa, Caelles explica que no ha canviat només el paisatge, sinó també l'economia de la zona. "Si no hi ha ningú que ofereixi activitats, ve menys gent, i llavors tampoc treballa ni l'hostaler, ni el del càmping, ni el que fa cafès. És un peix que es mossega la cua", ressalta. "Tampoc dic que aportem una gran font de riquesa al país, però fas les coses amb il·lusió, t'estimes el lloc on ets, ho fas amb respecte i mires d'endreçar l'espai que ocupes. (...) Es valora poc", lamenta Caelles amb el temor que "quan tot plegat ho gestionin empreses grans i de fora, sense cap vinculació amb el territori, de què viurem la gent que vivim aquí?".