La teoria més compartida (tot i que hi ha debat obert) seria que es va originar cap al segle VI dC, al nord de l'Índia, com la representació d'una lluita entre dos exèrcits. Després, hauria emigrat a Xina i Pèrsia (l'Iran actual). Més endavant, arribaria a Europa via el món àrab.

El joc hauria evolucionat del chaturanga indi, al shatranj persa i, més tard, els escacs aràbics donen pas als escacs moderns a Espanya, concretament a València al segle XV. La principal diferència del joc amb l'aràbic és que afegeixen la dama (els aràbics no tenien cap figura femenina) i la fan la peça més poderosa, cosa que revoluciona el joc.

València s’autodenomina el bressol dels escacs moderns i el 2025 va commemorar amb tot d’activitats el 550 aniversari de la fita històrica de 1475. Perquè fou en aquest any on es situa el text fundacional dels escacs moderns, en el poema Scachs d’amor de Francesc Vicent, poema en català d’autoria col·lectiva de tres poetes valencians, Bernat Fenollar, Narcís Vinyoles i Francesc de Castellví.

Pocs anys després, el 1495, València també veu la publicació del primer tractat sobre escacs conegut, el Llibre dels jochs partits dels schacs en nombre de 100, de Francesc Vicent.

A les portes de Sant Jordi, escau una referència a dos altres llibres:

Llibre-crònica sobre la vida de l’emperador indi Jarsha Vardhana (escrit per Bana Bhatta al segle VII dC), en el que es descriu un extraordinari període de pau i bonança en el seu imperi, on: “Sota el regnat d'aquest rei tan sols les abelles es barallen per recollir la rosada, els únics peus tallats són aquells mesurats, només els taulers d'escacs ensenyen les posicions del xaturanga”.

Llibre dels jocs (Libro de axadrez, dados e tablas). Una investigació dels jocs de taula i dels escacs en particular, composat a la cort del rei Alfons X, el savi, vers 1283. I que va enaltir els escacs com a eina per a la bona convivència de musulmans, jueus i cristians: "El ajedrez es una magnifica herramienta para la buena convivencia de musulmanes, judíos y cristianos".

 

Ja ho veieu, tants anys que han passat i tant hem retrocedit en alguns aspectes... Deixem la guerra al tauler, a mode de batalla intel·lectual i de gaudi, i visquem en pau!