Després de tres derrotes seguides en els partits anteriors, al CF Solsona li feia falta sumar els tres punts per a distanciar-se de la zona del descens. La tarda del diumenge 23 de març, l’adversari va ser el quart classificat en la competició, el FC Alcarràs. 

Sigui per la necessitat de guanyar, sigui perquè els de l’Alcarràs anaven confiats que puntuarien, la iniciativa del joc la van tenir els locals. Ja en el primer minut l’Ilyas va enviar la pilota al travesser dels del Segrià i al minut 8 fou el Modestas qui l’envià arran del pal. Tot seguit els alcarrassins van obligar el porter local Bernat a fer una magnífica aturada en una jugada d’un contra un dins l’àrea. En el minut 11, l’Adrià va recuperar la pilota en la zona de la defensa, la passà al davanter Modestas, que va tornar a xutar la pilota a prop del pal. El joc es feia sobretot en la zona de l’Alcarràs. En el minut 19 hi hagué una de les jugades més polèmiques del partit, una puntada de peu i caiguda de l’Aniol dins l’àrea; l’àrbitre va deixar continuar la jugada com si res no hagués passat; les evidents protestes dels escapulats van comportar una targeta per a l’Ivan. En el minut 21 l’Ilyas va córrer cap a l’extrem esquerre a recollir una passada llarga de la defensa, va plantar-se a la frontal de l’àrea i va engaltar un potent xut cap a la creueta de la porteria de l’Alcarràs. 1 a 0. Aleshores, l’Alcarràs va avançar les línies dels jugadors i en el minut 23 el Bernat va haver de tornar a intervenir decisivament. Els escapulats van replegar-se i els alcarrassins van ser els qui van tenir un major control de la pilota.

Tot i això, tant el Robert, com l’Hug van estar a punt de marcar. Cap al final de la primera part, la pressió del Solsona va ser més alta, prop de la frontal de l’àrea contrària i, en una d’aquestes, l’Ilyas va prendre la pilota a un  defensor, la va passar al Modestas, que, veient la sortida del porter, amb la punta de la bota va xutar i la va enviar al fons de la xarxa. Va ser un inesperat 2 a 0. En aquells moments hi havia tanta confiança en el joc dels escapulats que, fins i tot, l’Ilyas des del mig del camp es va atrevir a xutar a porteria i la pilota va anar just a sobre el travesser. 

La segona part va començar ben diferent de la primera. En el minut 50, la mateixa falta que havia rebut l’Aniol dins l’àrea, la va rebre el número 8 de l’Alcarràs; aquesta vegada, però, acompanyada d’un crit. Ara sí que l’àrbitre va assenyalar penal. L’Iker Cortés, enganyant l’estirada del porter local, va xutar fort pel mig de la porteria. 2 a 1. Només tres minuts després, en una jugada molt ben trenada pels alcarrassins, van plantar-se pel mig de la defensa, fregant el fora de joc, i van fer el seu segon gol. 2 a 2. Aquí es va veure per què el FC Alcarràs ocupava la quarta posició en la lliga. L’ambient de la graderia solsonina era pessimista. No obstant això, els jugadors solsonins van encarar amb força intensitat la major part de les jugades següents i els forasters van tornar a endarrerir-se esperant el contraatac. Els llargs serveis de banda de l’Aniol i els córners van ser els principals recursos del Solsona per apropar-se a la porteria contrària. Tant l’Abdel com el Sergi Vendrell i el Sergi Sánchez van tenir una oportunitat de desfer l’empat. També l’Alcarràs va estar a punt de fer el tercer, però l’Andreu Sances va refusar la pilota damunt la línia de gol.

S’olorava el gol en un moment o altre. La intriga pel resultat final es va decantar a favor del costat solsoní en el minut 89, gràcies a un dels darrers córners. El va xutar perfectament l’Aniol i el Pau, col·locat dins l’àrea petita, el va rematar esplèndidament de cap i va enviar la pilota lluny de l’abast del porter. 3 a 2. 

Jugant tan bé com aquest diumenge, un no s’explica com el CF Solsona, de 23 partits, només hagi aconseguit 8 victòries i 3 empats. Potser si l’equip contrari no comet gaires faltes, si no es tanca amb una doble línia defensiva i deixa jugar, el Solsona pot demostrar que té qualitat suficient per a ocupar llocs millors en la classificació. Falten set partits per a acabar la temporada i encara no és el moment de calcular quants punts convé per a no baixar de categoria. Això sí, en el cas que el Tremp guanyés quatre partits més que el Solsona i la Seu d’Urgell també en guanyés un més, la situació canviaria dràsticament. Esperem que això no passi. El CF Solsona té prou classe per a ser un equip capdavanter en la Segona Catalana i la tarda del 23 de març al camp municipal de Solsona ho va demostrar.

FITXA TÈCNICA DEL CF SOLSONA: 
EQUIP INICIAL: Bernat Carrera Jounou, Sergi Sánchez Gómez, Marçal Cardona Simon, Adrià Barniol Rey, Dídac Espuga Montaner, Aniol Serra Segués, Abdelmoughit Al Baitar El Marrakchi, Ilyas Dahmani Manssouri, Hug Plans Nadal, Modestas Melnikas i Robert Ferrer Feixas.
JUGADORS SUPLENTS: Albert Colell Riu, Ponç Plans Nadal, Arnau Valero Walters (66’), Pau Vázquez Martínez (66’), Sergi Vendrell Pacheco (66’), Andreu Sances Mas (76’) i Jordi Solé Manent (76’). 
EQUIP TÈCNIC: 
ENTRENADORS: Abel Martínez Martí i Ivan Romero Casafont
DELEGATS: Pol Ribes Tàpia i Max Serra Segués  
MASSATGISTA: Juan Carlos Sanz Sierra