Des  de  fa  anys, faig un seguiment dels accidents, en carreteres de muntanya, i molt especialment de les que tinc més a prop de casa. Escric aquest article, després de rebre informació sobre el nombre d’accidents mortals a Catalunya, pel que fa motoristes, corresponents a l’any passat, 2023. Un total de 52 motoristes van perdre la vida, amb l’afegitó que  un de cada 3 morts,  foren per accidents, tot sols, sense participació d’altres vehicles. 

La  preocupació  dels  que  vivim  “ a  pagès”, és a dir en el món rural, interconnectats per carreteres del segle passat: algunes de principis de segle, és el notable increment de circulació de vehicles de dues rodes. L’atracció prové de poder córrer per carreteres estretes, plenes de revolts, amb meravellosos paisatges, a banda i banda, i sobretot amb poca circulació d’altres vehicles, com per poder superar velocitats, fora de radars i vigilància excessiva. 

La  primavera  ens  porta  un  augment  notable  de  practicants, en modalitat de motos i de ciclisme. Una autèntica explosió de circulació que necessàriament ha de comportar un gran nombre d’accidents, vista la barreja de vehicles de quatre rodes, amb tots els altres de dues. L’increment de ciclistes ha estat exponencial perquè l’aparició de bicicletes elèctriques ha comportat rutes més llargues, de manera que podem trobar-nos amb grups que venen de comarques llunyanes, i al mateix temps s’hi ha afegit el ciclisme femení, amb un nombre notable. 

Si  fins  ara  la  problemàtica  es centrava,  sobretot,  en  els  caps  de  setmana, cada vegada més comprovem l’increment en qualsevol dia, amb visites sovintejades de motoristes d’altres països. Així, doncs, ningú s’estranyi de l’increment d’incidents i accidents, perquè la intensitat ha pujat fins extrems difícils de compaginar. 

Els  accidents  de  ciclistes no solen ser gaire espectaculars ni de tràgiques conseqüències, però aquesta realitat està canviant pel fet de compartir espai i moment, amb els motoristes. Cada vegada és més habitual trobar una colla de ciclistes, avançats o barrejats amb motoristes a l’espera de superar-los. Veure la fragilitat de les bicis, al costat de motos que poden superar els 150 o 180 quilos, posa els pèls de punta. Si a tot plegat hi afegim algun imitador dels germans Márquez, la cosa pot acabar malament. Fa pocs dies, un motorista em va fer un “cavallet”, davant meu que no va acabar en tragèdia per ben poc. 

En fi, tinc clar que toca  reclamar  canvis  immediats en la planificació de les modificacions de les carreteres rurals, per a fer possible el trànsit que hi circula. La realitat actual ha vingut per quedar-se i no podem planificar com si no existís. Si volem viure a pagès i traslladar-nos per feina, oci o cultura, per les nostres carreteres, aquestes han de ser adaptades al trànsit que ens ve de fora. El Govern de torn ha de ser conscient d’aquesta realitat i actuar en conseqüència. A més a més, és urgent.