Els entranyables de ponent encara no han assaciat la set d’enfonsar-nos, als catalans, i es disposen a allargar la condemna sobre els nostres capdavanters que han volgut trencar amb el joc que fa segles mantenen sobre nosaltres de domini i de repressió en molts ordres de la vida. Els del PP, Ciutadans i Vox no n’entenen d’altra, ni seran generosos d’aturar-se dos minutets a veure si fan bé anant contra nosaltres amb tanta d’insídia i no deixant-nos respirar la nostra lliberta i la nostra sobirania. A les quals tenim un dret natural i humà que ells no podran corrompre mai davant el món i la humanitat que l’habita; però tots aquets conceptes els sobrepassen, ells són grans sense observar-los. El bon, i espontani, consell que els puguem donar és que parin compte que no s’enfanguin més i a la llarga es vegin lligats en aspectes que ara no sospiten. Bé que amb la seva mentalitat de senyors absoluts de tota manifestació de vida al solar ibèric, de consell no en necessiten pas cap.
El més bonic del judici que planegen ─bonic pel contrast que fa amb la seriositat de la justícia i del judici on aquesta s’executa, elements molts crítics i amb els quals no podem jugar─ és que en aquest judici es guiaran pels seus principis castellans, no pels principis universals del dret i de la justícia, que això no els fa al cas. I poc consideraran que, segons l’Evangeli de Jesucrist, “amb la mateixa mesura que mesuris, seràs mesurat”, principi elemental que tampoc no els fa al cas. És a dir, que amb aquest judici, establiran en l’ànim dels catalans, un sentit d’enemistat fàcil i irreductible, amb el qual no hi ha res a fer pel que fa a futura concòrdia, a bon enteniment i bon veïnatge. I ningú no els farà canviar, perquè la Llei Natural, el Dret Humà dels altres no els importen un rave i no hi ha més dret i més solució que els espanyols, i parar de comptar, que no hi ha res més que compti.
Ara, en aquest punt del trist trencacolls i de la trista onada d’odi judicial i governamental, i partidista, PP, Ciutadans i Vox contra nosaltres, és on veiem que bé que ha fet el senyor Puigdemont escapant-se’ls com aquell que diu de la mà que es tancava sobre la seva persona i ara internacionalitzant la situació de Catalunya i dels catalans, víctimes d’aquesta guerra iniqua contra nosaltres de part dels jutges castellans i els partits d’extrema dreta ─Casado, Arrimadas, Rivera, Llanera, Guàrdia Civil, policies...
És obvi que s’estimen més una Catalunya sufocada, trista, vençuda, rendida al seu poder, que una Catalunya lliure i alegre de si mateixa, lluny de la seva esfera. Els sembla intolerable i absurd. Però vindrà un dia que potser rebenti tot aquest muntatge d’infàmia i de repressió de l’home sobre l’home i a veure aleshores quins galls cantaran, que no està pas escrit al firmament que Castella hagi de sortir-se sempre, sempre amb la seva.
Que aquesta és l’esperança que tenim els catalans. I ens hi hem d’aferrar. Que el mal s’acaba, com totes les coses d’aquest món que passa i roda. I prou que hi ha escrits signes del temps al firmament que ens invitem a confiar i a no desanimar-nos mai.
Pere Ortís.