Les parelles catalanes tenen fills amb comptagotes. Un, dos, la parelleta com a màxim, i para de comptar; tenir-ne tres ja ve a ser una mena de prodigi. Només li faltava això a la dissortada Catalunya enmig de les dificultats que travessa que la volen fer desaparèixer. El bisbe de Vic, monsenyor Romà Casanova, i administrador apostòlic de Solsona, ha parlat d’aquest tema amb molt de sentiment i encoratjant les parelles catalanes a no ser egoistes i a ser generoses amb si mateixes, amb Déu sobretot, i amb Catalunya.

També el papa Francesc s’hi ha referit dolgut perquè moltes famílies s’estimen més tenir una mascota, o dues i tres, abans de tenir un mínim de fills que honorin casa seva i siguin hereus del seu patrimoni espiritual i material.

Tot això s’esdevé sense tenir cap consideració per Catalunya. No els fa res que siguem pocs i que cada dia anem minvant. Qui mana aquí és l’hedonisme de la vida, allò de cercar només el plaer, i de fúmer-se de les conseqüències funestes per a la subsistència de
Catalunya. L’única esperança de subsistència per a Catalunya és la naixença de bon nombre de ciutadans que siguin educats en català pels seus pares i pels mestres i que un dia seran la vitalitat i la força de Catalunya per contrarestar l’odi d’aquells que la volen perdre per
tal d’envair ells el nostre territori i establir-hi la llengua espanyola, tot esborrant-hi la nostra nació catalana.

La situació és greu. I l’agreuja més el fet que el nostre jovent, noies i nois que han obtingut un diploma a la universitat, s’escapin cap a l’estranger a cercar-hi bones oportunitats i fortuna, Suïssa, Alemanya, Anglaterra, els Estats Units, s’hi enamorin i Adéusiau Catalunya! Conjuntament hi fa molt l’estil d’amor lliure que s’ha imposat arreu del planeta. L’amor lliure vol gaudir-se dels goigs del sexe però sense cap responsabilitat inherent. Les dones utilitzantels sistemes de control de la natalitat i els homes de primera perquè es gaudeixen del sexe i no els cal preocupar-se pels fills; així tot va pel plaer i la irresponsabilitat. On acabarà portant aquest llibertinatge sexual? Ningú no ho sap. Però bé cal dir als capitostos
d’aquest desgavell sexual: “Del vostre pa fareu sopes!”, com diuen els mallorquins.

Qui ens salvava d’aquest descontrol era la família, que salvaguardava els drets de la dona, com una mena de garantia espiritual de protecció en la seva situació més feble i més emparava els fills. La família cristiana. Ja hem vist com el sant Pare i el bisbe de Vic han parlat al respecte. Però anem més enrere i escoltem què diu el Patriarca de Catalunya,
també bisbe de Vic, Torres i Bages: “Catalunya serà cristiana o no serà”.

També hem sentit dir que els enemics d’una nació que volen suprimir ataquen directament la família, que és la base ferma on recolza la salut d’una societat. El tirat que portem ara els catalans amb la manca de fills a les famílies o a les unions directes, sense el sagrament del matrimoni, com ja molts i molts estilen, ens portarà al no ser de Catalunya.