El gènere humà està cridat a viure en comunitat. Un home sol i allunyat de la resta de
racionals es cria esquerp i agressiu com un fera selvàtica. Algunes de les maneres cíviques que l’home comunitari ha d’observar, vénen inspirades per la seva mateixa naturalesa i arran del fet de trobar-se enmig d’iguals. Diríem que aquí ve a tomb de mencionar els Deu Manaments, perquè en bona veritat, són deu normes de vida en comú que s’inspiren en la mateixa naturalesa de l’home.

Però no són el tot. ¿Per què vaig per aquí, avui, de cop i volta? Perquè s’ha escunçat que aquest matí n’he vist, pel carrer, dues de contradictòries que m’han colpit. Una la senyora que s’ha aturat en plena vorera perquè el gosset que duia d’una cadena defequés i tot seguit ha tirat avall ─aquí ho teniu i que us plagui força. L’altra, la senyora que ha fet igual, però tot seguit s’ha clavat un guant a la mà, ha recollit de terra el producte del gos i la llençat a un dels contenidors que hi ha a les cantonades. Ben exemplar i enaltidor.

I ho eixamplo amb dues experiències fetes a més de cinc mil quilòmetres de distància. Primer la d’aquí: Vaig viure un temps en una població de l’Urgell, en una casa d’apartaments, i quan hi vaig arribar, hi havia pel veïnat una xicota que no tenia altre lloc per portar el gos a fer el riu que al peu d’una columna rodona que hi havia a baix, al vestíbul. A mi no em cabia a la barretina com aquella bona noia no s’adonava del despropòsit que cometia i de la manca de respecte als estadants de l’edifici. I l’hi vaig advertir. Per posar-s’hi furiosa i allunyar-se dient-me el nom del porc. Però no hi tornà més. I després, saludant-me i adreçant-me alguna paraula, em donà entenent que em perdonava. Deia un explorador anglès de l’Àfrica que s’estimava més bregar amb un tigre que amb una dona enfurida.

L’altra, de terres llunyes, fou a Brooklyn, on el fet d’abandonar el producte a terra era multat amb $500.00, bé que el municipi hi ajudava clavant sobre una estaca un espècie de niu d’ocells a la cantonada ple de guants per fer la feina d’emportar-se el susdit producte i dipositar-lo al seu lloc. La gent ho complia satisfactòriament i donava bo passejar-se per les voreres allerat de la precaució de no aixafar d’aixonces de gos.

Ara bé, les bones maneres socials són la base indispensable perquè hi hagi justícia, pau i
amor. Que són les tres virtuts essencials per poder dir que un poble és civilitzat i alhora que viu feliç. Jo, en la meva vida activa i ministerial, aquí i a Amèrica, inculcava el tema recurrent d’aquesta trilogia i alguna vegada, quan topava pel carrer algun feligrès que em coneixia, i fins dintre el cancell del mateix temple, m’etzibava Justice, Peace and Love!, potser que al·ludint la meva insistent manera d’inculcar-ho. I no negaré que la cosa, secretament, m’afalagava.